Una informació rutinària en aquestes dates, la que es refereix al primer català (o a la primera catalana) nascut (o nascuda) dins l’any que comença, ha concitat enguany una atenció francament insòlita. El motiu de la forrolla és que el primer nadó (o la primera nadona) del 2009 ha resultat ser una bonica nena de 3,320 quilos de pes, nascuda un minut després de la mitjanit de l’1 de gener, filla de pares uruguaians establerts a Barcelona de fa quatre anys i que haurà per nom Laia, “en homenatge a la ciutat que ens ha acollit”, ha remarcat oportunament la feliç mare.

LA BOMBA, VAJA. L’ARRIBADA AL MÓN de la Laia s’ha convertit en una mena de senyal profètic per a dues de les sectes d’estúpids més nombroses, tenaces i representatives entre les moltes i diverses que pul·lulen pel país, a saber: la dels guardians de les essències pàtries, d’una banda, i la dels multicultis babaus, de l’altra.

PER A AQUESTS ÚLTIMS, EL NAIXEMENT de la Laia adquireix tints messiànics, en la mesura que la seva diminuta persona compendia totes aquelles característiques que per a ells són virtuts del món en què somien, i que consistiria en una mena d’apoteosi del pensament políticament correcte. Laia, per començar, és filla d’una parella d’immigrants joves, la mena de persones que, com tothom sap, inoculen saba nova en les decrèpites societats europees del benestar, que es troben en franca decadència d’ençà que es va inventar la roda.

PER CONTINUAR, AQUESTS IMMIGRANTS són dels bons, és a dir, dels mínimament acomodats (la mare treballa com a agent comercial en un banc, tot i que al seu país d’origen exercia de notari; el pare és autònom), i no d’aquests més incòmodes que entren a engrossir les bosses d’exclusió social del país al qual arriben, sempre per culpa directa de la maldat intrínseca del sistema capitalista, que no fa més que produir calamitats com ara el consum poc responsable o la cultura de la mobilitat insostenible.

A MÉS, AQUESTA PARELLA EXEMPLAR d’immigrants joves va tenir el bon gust d’instal·lar – se a Barcelona, capital, far i súmmum, com sap tothom també, del gresol multi, inter, supra o postcultural, molt per davant de ciutats tan degradades i retrògrades com ara Berlín, Londres, París o Nova York (aquesta última ciutat, per cert, està situada als execrables Estats Units d’Amèrica, que últimament, això sí, s’han fet perdonar una mica pel fet d’haver elegit un negre com a president, cosa que aquí fem cada dia). Per últim, aquests immigrants ideals, en un gest que els confirma com a tals, han tingut el gest d’anunciar que la nena es dirà Laia en honor de la mai prou elogiada Barcelona. Davant d’aquest panorama, les secrecions de tota mena que supuren els multicultis babaus no coneixen aturador: posats a fer, fins i tot el sexe (perdó, el gènere) és un encert; si la Laia hagués estat un nen, no hauria tingut tanta gràcia.

PER ALS GUARDIANS DE LES ESSÈNCIES PÀTRIES, en canvi, el naixement de la Laia equival a l’arribada de l’Anticrist, i curiosament per raons gairebé idèntiques a les que entusiasmen els multicultis, però llegides a l’inrevés. Per començar, els pares de la criatura són immigrants sud – americans, és a dir, mala gent que ha vingut fins aquí per ocupar llocs de treball que haurien de correspondre a catalans de debò i que, per més inri, són castellanoparlants de naixement. Per continuar, que la primera catalana de l’any sigui filla d’aquesta mena de gentola és un indicatiu revelador de fins a quin punt Catalunya es troba en el pitjor moment de la seva història, la qual, com sap tothom un altre cop, havia estat sempre – fins ara! – esplendorosa i plena de triomfs i victòries. Finalment, que fins i tot uns uruguaians imposin a la seva filla el nom de Laia en homenatge a Barcelona no fa més que confirmar la pèrdua total de la catalanitat del Cap i Casal. Però això no és tot: per acabar – ho d’adobar, a Girona, Tarragona i Lleida els primers nadons del 2009 han estat també, horror, fills d’immigrants.

I, A DIFERÈNCIA DELS PARES DE LA LAIA, aquests altres ni tan sols s’han pres la molèstia de dissimular els seus orígens vergonyants, i pensen inscriure els seus fills al registre civil amb noms tan poc nostrats com ara Angely, Hayam o Adam (aquest últim encara passi). Tot plegat demostraria, per als nostres guardians, l’ensorrada imminent no tan sols de Barcelona, sinó de Catalunya sencera: en cosa de pocs anys, la llengua catalana serà extinta, els catalans seran una ètnia minoritària (o ni això) i el país haurà desaparegut.

M’AGRADARIA MOLT EQUIVOCAR – ME, PERÒ la pobra Laia té molts números perquè li toqui arrossegar totes dues llufes emblemàtiques. Mentrestant, si Catalunya es pansís, no seria a causa de la població que li vingui de fora, sinó de la molta tonteria – de tot signe – que la corroeix per dintre.