PLA VOLUNTARI · Rebutgen les facilitats per retornar al seu país encara que estiguin en situació d’atur AVÍS · El govern de Rabat afirma que els emigrants creen més riquesa si continuen a l’estranger

El pla de retorn voluntari llançat pel govern Zapatero ha estat acollit amb indiferència al Marroc. El pla sembla presentar, a més, una mena de “debut”: l’inici de l’enduriment de les polítiques migratòries de l’Estat espanyol. La resposta ha estat clara. L’Associació de Treballadors Immigrants Marroquins a Espanya (Atime) assegura que no estan disposats a “canviar tota una vida per un grapat d’euros”, i això fa vaticinar que la majoria de marroquins instal·lats a Espanya (600.000 legals) dirà “no” al pla del ministeri de Treball i Immigració.

En una enquesta realitzada per Atime entre marroquins de Barcelona, Madrid, Múrcia i Sevilla, el rebuig al pla va ser unànime. Segons aquest pla, els immigrants legals en situació de desocupació podrien tornar al seu país d’origen amb la prestació d’atur íntegra i cobrada d’una sola vegada. Posteriorment, haurien de passar tres anys per sol·licitar una nova autorització per viure i treballar a Espanya. Tot i que té un cert atractiu, des d’Atime es diu que preval la desconfiança i que es tem que després no sigui tan fàcil tornar. “Quan la situació política, econòmica i social del país d’origen és estable i atractiva, es produeixen alguns retorns espontàniament”, destaca John Martin, director d’Ocupació, Treball i Afers Socials de l’OCDE. “En cas contrari, fins i tot amb l’ajuda financera del país d’acollida aquestes iniciatives no serveixen per convèncer un nombre significatiu d’immigrants perquè tornin als seus països d’origen”, conclou, alhora que corrobora la tesi d’Atime.

Al Marroc res fa pensar que s’acosti un retorn massiu. “Si algunes desenes de milers de marroquins decideixen tornar, es podrien generar molts problemes, sobretot per la manca de capacitat d’absorció del nostre mercat laboral per a tantes persones, encara que vinguin amb euros a les butxaques”, destaca Mohamed Benallal, vicepresident del Centre d’Estudis Estratègics de Rabat. Per a Benallal, “és evident que el nostre govern no treballa amb aquesta hipòtesi, perquè no s’ha adoptat cap mesura sobre la qüestió”.

Invertir en immobles i terrenys

Fonts ministerials del país magribí qüestionen, en primer lloc, l’acceptació entre els immigrants del pla del govern Zapatero. Així mateix, també es qüestiona la capacitat dels retornats de crear empreses i riquesa al seu país d’origen. “Tot i ser cert que alguns dels nostres emigrants tornen i munten negocis, sobretot els més qualificats, la majoria prefereix invertir en valor fixos, com béns immobiliaris o terrenys, sense aportar gairebé res a l’economia nacional”, s’afirma. La conclusió a què s’arriba és que la millor manera amb què els immigrants poden ajudar al desenvolupament del Marroc és, com fins ara, enviant divises, que suposen més del 10% del PIB del país.

“Espanya tanca l’aixeta”, titulava el diari marroquí Le Soir Échos, fent referència a la decisió inicial del govern espanyol d’acabar amb la contractació de treballadors estrangers en origen. El Marroc proveeix uns 30.000 dels 200.000 contractes d’aquestes característiques que cada any es firmen a Espanya.

Davant l’alarma generada, responsables del ministeri d’Ocupació del Marroc han relativitzat aquesta possible mesura i han assegurat que el sector agrícola, que representa el 75% dels marroquins contractats en origen, no se’n veuria afectat.