Sònia Pau

Apostar per la integració dels nouvinguts amb l’objectiu de mantenir una societat cohesionada i fer que aquest procés d’integració tingui el català com a llengua vehicular són els dos eixos a partir dels quals es desenvolupa el Pacte Nacional per la Immigració. El document, que dimarts va passar per govern i aquest matí firmaran una trentena d’entitats, partits i sindicats, inclou propostes que han aixecat debat com ara rebaixar de deu a cinc anys el període per accedir a la nacionalitat i concedir el vot a les eleccions municipals a partir de la residència permanent, que és el mateix que cinc anys de residència legal continuada.

Aquestes són, però, només dues de les 120 mesures del pla que en conjunt fan èmfasi en la necessitat de donar les eines a les persones que arriben de fora perquè es puguin incorporar d’una forma normalitzada a la societat d’acollida, tant en els aspectes de relacions socials com en el món laboral.

D’aquestes 120 mesures n’hi ha sis en les quals la Generalitat no té competències i, per tant, són propostes que Catalunya fa al govern de l’Estat. Una comissió bilateral Estat-Generalitat s’encarregarà de traslladar al govern de Zapatero totes les qüestions referides al reagrupament, el vot, la nacionalitat, l’homologació de títols i el permís de feina per a estudiants. De totes maneres, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va subratllar ahir que el gran gruix de propostes es refereixen a l’acollida i la integració, que ja són competència de Catalunya, i als permisos inicials de treball, que ho seran abans de l’estiu, segons el calendari de traspassos.

Un dels elements innovadors que inclou el Pacte Nacional per la Immigració és el desenvolupament d’un servei d’acollida universal, sistematitzat i homogeni a tot el territori adreçat a la normalització i l’autonomia de les persones immigrades, perquè hi podran trobar la informació que necessiten en la seva vida diària sobre l’entorn social i cultural, els drets i deures, i l’accés als serveis bàsics. Capdevila va indicar que Catalunya serà el primer país del sud d’Europa a posar en marxa aquest servei d’acollida. Els continguts seran bàsicament de coneixement de la societat d’acollida, del mercat laboral i de la llengua del país.

El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va ser clar en defensar que hi ha d’haver un canvi d’hàbits i el català ha de ser la llengua vehicular del procés de rebuda perquè “si es comença pel català, després l’immigrant aprèn el castellà, en canvi, si el català es deixa per a més tard, no s’aprèn”.

Si una prioritat és posar ordre als fluxos migratoris, és a dir, organitzar una arribada ordenada vinculada a les necessitats del mercat de treball, una altra és donar eines d’integració a les persones que vagin arribant i a les que ja són aquí. Seran eines bàsiques el coneixement de la societat i la llengua, i la inserció laboral. En aquest sentit, es consensuaran uns criteris perquè tots els ajuntaments actuïn de la mateixa manera a l’hora de fer els informes d’arrelament social: els estrangers que acreditin un mínim de tres anys d’estada i vulguin regularitzar la situació a través d’aquesta figura hauran de demostrar que coneixen el país i la llengua.

Ho acreditaran a través de l’entrevista amb el treballador social i no pas a través de cap examen. “La integració no és fer passar un test simbòlic. No estem per fer exàmens, sinó per donar formació en llengua, coneixement de país i inserció laboral”, va manifestar Amorós, que també va deixar clar que “cap dret social, com salut o educació, estarà vinculat al procés d’integració”.