NEGRE. Es com a mínim discutible que la identificació de la negritud amb atributs negatius tingui orígens i pulsions racistes. Des de l’origen de les cultures, les relacions entre el negre i el blanc van més enllà de la que si es vol es pot trobar entre africans i europeus, i també de la correspondència entre la nit i el dia, extensible a d’altres dualitats – buit i ple, baix i dalt, negatiu i positiu – , en la mesura en què tals pols es redueixen a la dimensió moral mal/ bé. Qualsevol afeccionat a la simbologia sap que no en totes les mitologies el negre de la nit – i de la femella – és un mal contraposat al bé del blanc diürn. Per l’ànima, la foscor és el reducte del coneixement, el seu domini natural.La seva essència intrínseca. / Miquel de Palol