Catalunya va registrar el 2007 la xifra més alta de naixements de les últimes tres dècades, amb 83.716 nadons més que l’any anterior. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’augment interanual és del 2%. El fenomen s’explica, bàsicament, per l’arribada d’immigració en edat fèrtil. De fet, els naixements en què els dos pares tenen passaport espanyol han disminuït el 2007 en un 2,8%. És, doncs, la població estrangera la que fa possible situar – nos en xifres de natalitat equiparables a les del 1979. És, en general, una bona notícia, especialment perquè en els últims anys Catalunya s’havia situat en una àrea de perill demogràfic. Entenent com a perill unes dades de fecunditat que ens situaven no només a la cua de l’Estat o d’Europa, sinó de tot el món.

El fenomen migratori explica bona part del dinamisme de la Catalunya actual. Fins ara havíem vist desenes d’estudis sobre el pes dels nouvinguts en sectors econòmics de gran importància. També la immigració havia causat preocupació en alguns observadors pel cost en despeses d’assistència social, així com el risc que la crisi no acabi deixant sense feina persones o famílies senceres sense un arrelament previ al país. Que coneguem ara que la natalitat dels immigrants s’ha quintuplicat en deu anys ens ajuda a dibuixar un panorama més acurat de la realitat social del nostre país.

Si no fos per la immigració, Catalunya seria una nació molt més envellida. De fet, segons la reconeguda demògrafa Anna Cabré, si Catalunya no hagués sigut destí de tantes i tantes onades migratòries, seria ara una realitat de només 2,4 milions d’habitants. La realitat és que, a hores d’ara, som més de set milions de catalans i catalanes, nascuts aquí o vinguts de fora. Els que fa poc han arribat al nostre país – i hi han tingut fills – són un bon exemple dels nous catalans que han vingut per quedar – se. Formen part del nostre paisatge quotidià i, precisament, que hagin triat Catalunya per establir les seves famílies és una garantia més del seu compromís. També és un bon indicador d’aquesta voluntat d’integració que hagin pujat els naixements de fills de parelles mixtes, un català i un estranger.