Pujol creu que la gran batalla de Catalunya és la integració dels immigrants i no la independència

Avui, Lluís Bou, 05-11-2008
Avisa que els catalans poden quedar minoritzats si no es reacciona Augura un canvi en positiu del país, també polític
Recolza Benach en la polèmica pel cotxe

L'expresident Jordi Pujol va situar ahir la integració de la immigració com la batalla prioritària de Catalunya, i no pas la de la independència. No és tant que la rebutgi sinó que pronostica que no estarà al tauler. Pujol va insistir, en canvi, que l'allau de nouvinguts és l'únic problema realment greu que té Catalunya pendent de resoldre. Pot significar "la fi de Catalunya en el sentit ple de la paraula".

L'expresident va demanar una reacció clara dels catalans en defensa de la identitat per evitar una "minorització" al país. "El problema que tenim és molt gros. Cap país d'Europa ha tingut una immigració tan forta en tan poc temps com Catalunya. Podria portar a una dislocació", va advertir.

Pujol va fer les declaracions durant un col·loqui al Palau Robert de Barcelona, on va pronunciar una conferència sobre els valors del catalanisme davant unes 200 persones. L'exlíder de CiU proposa centrar els esforços en els reptes reals del país, i entre aquests no hi va incloure la reivindicació independentista. "No hi comptis, perquè aquesta no serà la batalla", va augurar a un dels assistents. Segons Pujol, centrar - se en una reivindicació d'aquest calat no tindria com a resultat "ni un rosegó de pa". "I nosaltres tenim dignitat", va dir.

En contrast amb les valoracions pessimistes que fan alguns intel·lectuals sobiranistes, Pujol veu la situació catalana en un sentit totalment oposat, amb creixent optimisme. Segons l'expresident, Catalunya comença a sortir del túnel i "canvia en positiu", cosa que es "començarà a notar" en la política. Va citar que estan en voga els valors i la moral de l'esforç i s'acaba el temps de dir "bajanades", en un procés que la crisi accelera. Pujol va defensar el president del Parlament, Ernest Benach, per la polèmica dels extres al cotxe, i la va atribuir al sectarisme.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)