Ana María López Sala Sociòloga del CSIC experta en dinàmiques migratòries

De quina manera influeix la crisi econòmica internacional en els fluxos migratoris?

Estem davant d’un moment interessant perquè veurem si la crisi fa que els fluxos baixin en termes quantitatius i si hi ha gent que tornen als seus llocs d’origen. Quan hi ha crisi econòmica, una part de la gent se’n torna, però són aquells que tenen oportunitats en origen. Pot ser que una part de la gent se’n torni, però molts no ho faran, encara que tinguin problemes de feina, perquè tenen aquí els seus fills i perquè les seves oportunitats en origen no seran gaire millors.

Quan es parla de polítiques de seguretat davant l’arribada d’immigrants, de què es tracta?

De fer que alguns no arribin. Es vol donar la idea que si alguns no arriben estarem més segurs.

I saben quins són els que no es vol que arribin?

Una raó per la qual la comunitat romanesa és la més important a Espanya és perquè el control es realitza en unes fronteres, la costa, per frenar l’arribada d’un determinat tipus d’immigrant quan, per altra banda, s’estan dissenyant polítiques de reclutament de treballadors d’alta qualificació procedents d’altres llocs. La frontera s’utilitza per filtrar.

L’opinió pública diu “Pobrets immigrants” als que vénen en pastera, però fa manifestacions contra la construcció de mesquites…

L’opinió pública està molt dividida perquè vol un control fronterer eficaç i tem una reducció de recursos o que determinats col·lectius d’immigrants puguin ser més onerosos per als comptes de l’administració i el nostre pobre Estat de benestar. Però també hi ha una part molt important de la societat i d’organitzacions que pensen que la immigració té efectes positius per a Espanya, l’economia i la mateixa societat espanyola. Quan es pregunta sobre el dret de vot per als immigrants, la població diu que sí i això té un gran valor.

Les mesures de l’administració espanyola per capitalitzar la tornada als llocs d’origen…

Són una bona mesura per a aquells que tenen expectatives als seus llocs d’origen. La tornada no és una cosa tan senzilla… Molta gent que han intentat tornar – se’n amb recursos econòmics diuen que troben dificultats per al desenvolupament d’una activitat empresarial: la burocràcia, falta de transparència… El problema de les polítiques migratòries és que treballen com si tots els immigrants fossin iguals, i no ho són. La política que funciona ha de ser tan concertada com sigui possible.

¿La raó de la immigració és només econòmica o té motius polítics o de drets humans?

És difícil explicar – la per un sol motiu. Quan parlem amb emigrants, sovint la vinculen a processos de drets humans o fins i tot d’autonomia personal. Moltes dones, especialment les formades, diuen que volen trencar el control social. Són persones que s’han format i que després no troben lloc al mercat de treball dels seus països.

¿Els que vénen tenen coneixement de la situació que hi ha i dels llocs cap on es dirigeixen?

La gran majoria dels emigrants que vénen a Espanya tenen informació sobre què és Catalunya, Madrid, Andalusia… Aquesta informació els ajuda a prendre decisions, perquè els que arriben aquí i se situen són vistos com triomfadors. Hi ha un aspecte en el qual les polítiques no han incidit prou bé, i és que els que arriben tenen unes capacitats que no són aprofitades, ni tan sols valorades.

Com hem d’entendre l’ús del mocador en algunes dones musulmanes, per exemple, com una reacció identitària o religiosa?

Algunes dones ja portaven mocador allà. Però si hi ha reaccions identitàries és que una part de la societat ha establert diferències, i una de les possibles alternatives és el mocador. Un noi musulmà em deia que ell havia begut alcohol per fer amics espanyols. Quan ja va tenir amics espanyols, va deixar de beure. Moltes vegades no ens adonem de fins a quin punt convertim els altres en diferents. A vegades, però, el debat de fons també és un altre: és posar en dubte si aquesta reacció és lliure o no ho és.

Símbols, influència cultural…

Sovint oblidem una cosa que per a mi és bàsica, i és que per coneixe’ns els uns als altres cal una alfabetització cultural. Els espanyols no sabem què és l’islam, què és la Xina… L’alfabetització cultural i la diversitat religiosa que necessita Espanya és molt gran.

¿Estem en un moment delicat, pel que fa a tot el que envolta l’emigració? La xenofòbia?

La immigració va estar present per primera vegada en els debats de les últimes eleccions.

Són temps difícils per a la immigració?

Possiblement, sí. Són els més vulnerables i, per tant, els primers que poden perdre els seus llocs de treball. Però també són els que millor s’adapten i molts ja han creat el seu propi lloc de treball davant les dificultats que trobaven. Busquen noves oportunitats perquè saben què implica tornar. És veritat que en temps de crisi els temors creixen. Per això cal mantenir el cap fred i tenir una mica d’imaginació. I pensar que aquesta gent, malgrat les dificultats econòmiques, tenen els seus familiars i els seus fills aquí i no se’n tornaran. El procés més interessant serà veure què fan els que porten menys temps aquí.