Finalment, la Unió Europea ha acordat un permís de treball especial per atreure immigrants extracomunitaris molt qualificats. És un pla que copia el nord – americà de les conegudes green cards, que serveixen perquè el nouvingut tingui un permís especial de treball i de residència. Els ministres de Justícia dels Vint – i – set han passat un any sencer negociant per, finalment, obrir aquesta escletxa per a la immigració altament qualificada. Les autoritats europees han insistit que no pretenen robar cervells dels països pobres i que, per tant, aquest pla no està destinat a captar professionals que realment siguin molt necessaris en societats en vies de desenvolupament.

És una llàstima que l’anomenada targeta blava no entri en vigor fins al 2011, però així ho han exigit els deu Estats que van incorporar – se a la UE el maig del 2004, que veuen com alguns països de l’Europa occidental encara no permeten la lliure circulació dels treballadors dels seus països. És una llàstima perquè, efectivament, la targeta blava és una de les fórmules de contractació d’estrangers amb més possibilitats d’èxit. Si no l’adoptéssim, estaríem perdent l’oportunitat d’obrir les portes a treballadors qualificats, que és el que més falta ens fa. Als Estats Units, per exemple, els estrangers que tenen estudis superiors són el 3,5%, mentre que a la Unió Europea no arriben ni a l’1%. Al Canadà i a Austràlia – països amb una immigració molt quantiosa, però també molt controlada – , els nouvinguts amb estudis universitaris representen entre el 7% i el 10% del total.

A Europa moltes vegades ens perd una excessiva atenció a la tradició i a l’equilibri de forces de cada país. Així, una mesura tan lògica com l’aprovada ahir ha topat durant anys amb la burocràcia i un sistema d’immigració que només s’ha dedicat a controlar els que arribaven i, com a molt, a proferir discursos abrandats, davant la impotència de les autoritats per aturar una onada immigratòria impossible de frenar. En canvi, no s’han pres mesures pràctiques – que han demostrat ser efectives en altres indrets – , perquè això significava trencar esquemes i, sobretot, la tradició legislativa dels països.