TARGETA BLAVA Els 27 acorden un permís de treball especial per atreure immigrants extracomunitaris molt qualificats que ara van als EUA RETARD Txèquia obliga a ajornar l’entrada en vigor de la mesura fins al maig del 2011

La Unió Europea (UE) s’hadecidit finalment a fer alguna cosa perquè els Estats Units, el Canadà i Austràlia deixin de prendre – li tots els cervells dels països en vies de desenvolupament. Els immigrants que tinguin almenys tres anys d’estudis universitaris o cinc anys d’experiència professional demostrable i trobin un empresari europeu que els ofereixi un sou d’una vegada i mitja el salari mitjà podran optar a la targeta blava, la versió europea de la targeta verda nord – americana, un permís especial de treball i residència per a extracomunitaris.

Els ministres de Justícia i Interior dels Vint – i – set van arribar ahir a un primer acord, després de gairebé un any de negociacions, per obrir aquesta escletxa per a la immigració altament qualificada. Només un 0,9% dels extracomunitaris que treballen a la UE tenen estudis superiors, mentre que als Estats Units són un 3,5%; al Canadà, un 7,3%, i a Austràlia, un 9,9%. La població europea envelleix a marxes forçades: a partir del 2015 ja comptarà més morts que naixements, i el 2060, per cada europeu jubilat, de més de 65 anys, ja només n’hi haurà dos en edat activa, la meitat que ara. I qui pagarà les pensions? L’economia europea necessita immigrants, i no només mà d’obra barata.

Encara no se sap quan serà una realitat, però el que és segur és que la targeta blava no entrarà en vigor abans del maig del 2011. I és que, fins aleshores, els treballadors dels deu Estats que es van incorporar a la UE el maig del 2004 encara tindran algunes traves per circular lliurement per la UE. El govern de la República Txeca no estava disposat a permetre que, mentre que molts europeus de l’est encara no poden treballar en algunes capitals de l’oest, els cervells africans, asiàtics o sud – americans poguessin entrar – hi lliurement. Així que ahir els ministres van superar l’amenaça de veto de Praga com sovint es resolen els problemes a Brussel·les, amb una moratòria que ho endarrerirà tot tres anys més, i que farà que Washington ens segueixi passant la mà per la cara.

Els Vint – i – set es comprometen a no concedir la green card europea a aquells professionals que realment siguin molt necessaris als seus països en vies de desenvolupament, especialment al sector mèdic.

No a les regularitzacions

“Si en un país falten metges no sembla raonable que ara nosaltres hi anem a contractar tots els metges que necessitem”, va assenyalar el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.

El seu homòleg francès, Brice Hortefeux, va advertir que l’objectiu “és fomentar la mobilitat de capacitats i no la fuga de cervells”. Ara el Parlament Europeu haurà de donar el vistiplau a la decisió dels 27.

Els ministres també van donar ahir llum verda definitiva al Pacte Europeu d’Immigració i Asil, que ja havia rebut el suport dels Vintiset al juliol a Cannes i que prohibeix les regularitzacions massives d’immigrants, excepte quan estiguin justificades per raons econòmiques.