Prendre les empremtes dactilars per censar els gitanos que viuen en campaments, com fa Itàlia des del mes d’agost, no és un tracte discriminatori, segons va decidir ahir la Comissió Europea. Durant l’estiu, membres de la comissió han visitat Roma per comprovar en persona com es feia el polèmic cens i han decidit que s’ajusta a la llei.

Michele Cercone, que és el portaveu de Jacques Barrot, el comissari europeu de Justícia, Llibertat i Seguretat, va explicar ahir que les empremtes dactilars es prenen “només amb la finalitat d’identificar persones que no seria possible identificar de cap altra manera” i va afegir que aquest mètode és especialment “vàlid” amb els menors", sempre que sigui “l’última possibilitat d’identificació”.

Quan el govern italià va decidir censar els gitanos dels campaments prenent – los les empremtes dactilars, diferents veus d’entitats contra el racisme i de la mateixa Comissió Europea van criticar la mesura i, especialment, que es fes amb els menors.

Polèmica al Parlament

Aquesta setmana, el debat sobre la immigració ha tornat a portar polèmica a Itàlia, després que Gianfranco Fini, president de la Cambra de Diputats i possible successor del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, digués que concedir el dret a vot als immigrants amb certes condicions “no és una hipòtesi sense cap ni peus”. La resta de l’equip de Berlusconi es van quedar amb la boca oberta i ahir van fer sentir la seva veu.

A la Lliga Nord, els altres socis del Cavaliere, no en volen ni sentir a parlar i Berlusconi va dir que no és una “prioritat”. Després de la polèmica, el ministre de Defensa i membre d’Aliança Nacional, Ignazio La Russa, va defensar Fini assegurant que ha fet les declaracions que s’esperen del president de la Cambra.