Racisme als locals d'oci

Col·lectius

Avui, Redacció, 19-08-2008

TRIA · Bars del Raval usen el dret d’admissió per vetar els considerats “estrangers pobres” ORIGEN · Un estudi constata que els marroquins són els més discriminats

Les persones d’origen marroquí o algerià, o de qualsevol altre país que es consideri “pobre”, són les que més pateixen discriminacions racistes i se’ls prohibeix l’entrada en locals d’oci nocturn. Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) constata que la majoria d’establiments del centre de la ciutat fan servir “de manera sistemàtica” el dret d’admissió com a tècnica de discriminació.

Els autors del treball, que durant deu mesos han estudiat la manera de procedir de nombrosos bars de copes del barri del Raval, han comprovat que els locals recorren a diferents estratègies per seleccionar la clientela, que van des d’instal·lar porters a l’entrada fins a directament tancar les portes i obrir – les només a determinades persones. Estratègies que els responsables de l’estudi, Manuel Delgado i Jordi Carreras, del Grup d’Investigació en Exclusió i Control Socials de la UB, consideren que s’apliquen molt sovint “amb criteris que podrien qualificar – se de racistes”. I en posen exemples, com ara denegar l’accés d’alguns immigrants al recinte no directament pel seu origen, però sí per motius d’indumentària, argumentant que cal tenir invitació, que s’hi celebra una festa privada o bé que l’aforament està complert.

“Els bars poden seleccionar arbitràriament la clientela perquè els indesitjables es troben, sovint, en una situació d’indefensió legal”, subratllen els investigadors. En el cas dels estrangers, a més, pesa també que tenen molta por de denunciar encara que s’hagin sentit discriminats.

Negar l’entrada a una persona pel fet de ser immigrant és inconstitucional i alguns propietaris opten per deixar que hi accedeixin i un cop a dins els sotmeten a una vigilància intensiva per part del personal de seguretat amb l’objectiu de fer – los fora a la mínima excusa sota l’empara del dret d’admissió. Delgado i Carreras asseguren que no és complicat argumentar l’expulsió d’un individu d’un local, encara que els motius que s’al·leguin siguin discutibles o indemostrables.

Cap “estranger pobre”

La principal conclusió de l’estudi és que les persones identificades com a “estrangers pobres” són les que més pateixen pràctiques d’exclusió perquè se’ls relaciona amb la delinqüència i el perill. És per això que entre els clients dels bars de nit del Raval l’estudi no hi ha trobat pràcticament ningú procedent de països del que es coneix com a Tercer Món. El client habitual d’aquests establiments són joves d’entre 25 i 35 anys, de classe mitjana, nacionalitat espanyola, amb estudis universitaris i que exerceixen com a professionals liberals en àmbits com la cultura, l’educació, l’economia i la salut.

L’any 2006 l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona va rebre 38 queixes per aplicació discriminatòria del dret d’admissió. La meitat eren immigrants, el 19% patien una discapacitat i el 6% ho atribuïen a l’orientació sexual.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)