Catalunya tenia a principis d’any un total de 7.354.441 habitants, i superava per primera vegada la barrera d’1 milió de persones estrangeres empadronades, segons les dades provisionals donades a conèixer per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En concret, l’1 de gener d’aquest any, hi havia empadronades a Catalunya 1.097.966 persones de nacionalitat estrangera. En xifres relatives, la població estrangera representa ara el 14,9% de la població total a Catalunya. El pes de la població de fora de l’Estat espanyol és més elevat a les Balears (20,8%), País Valencià (16,7%), Madrid (15,9%) i Múrcia (15,7%).

El 90% d’altes, estrangers

Durant l’últim any, la població empadronada a Catalunya s’ha incrementat en 143.933 persones, 125.459 de les quals són de nacionalitat estrangera. Aquesta relació és molt similar a la dels últims anys. De fet, el 90% de l’augment de població registrat els últims cinc anys a Catalunya correspon a persones de nacionalitat estrangera.

El col·lectiu estranger amb més empadronats a Catalunya és el marroquí (amb 207.194 persones), seguit del romanès (87.899), l’equatorià (80.350), el bolivià (60.534) i el colombià (amb 46.006 persones). Una quarta part del milió d’estrangers residents a Catalunya tenen nacionalitat d’algun dels països de la Unió Europea.

Les dades oficials facilitades per l’INE indiquen que el total de residents a l’Estat espanyol era l’1 de gener de 46.063.511 persones. D’aquest total, 40.842.934 persones tenen nacionalitat espanyola i 5.220.577 són de nacionalitat estrangera (5,22% del total).

La comunitat amb més residents és Andalusia (8.177.805), seguida de Catalunya i Madrid (6.251.876). En xifres relatives, la comunitat amb un increment d’habitants més alt l’últim any és Balears.