Conservadors i liberals, amb alguns eurodiputats de la dreta més euroescèptica, imposaran avui el vistiplau del Parlament Europeu a la dràstica llei comunitària d'expulsions que permetrà tancar els sensepapers fins a 18 mesos i prohibir - los tornar a trepitjar la Unió Europea durant cinc anys. La votació d'aquest migdia evidenciarà la divisió de l'Eurocambra davant aquesta llei, que és la punta de llança de l'ofensiva europea contra els clandestins, que es començarà a aplicar el juny del 2010.

Ni els socialistes es posen d'acord sobre si han de votar - hi a favor o en contra: han presentat deu esmenes, que seran rebutjades, però mentre que els eurodiputats espanyols, britànics i alemanys estan disposats a acceptar la directiva sense cap modificació, els francesos la repudien. Això deixa els Verds i l'Esquerra Unitària Europea sense cap opció d'aturar l'acord que els 27, contagiats per la mà dura de Silvio Berlusconi i Nicolas Sarkozy amb els immigrants irregulars, van tancar el 22 de maig després de dos anys i mig de discussions. "No sabem la diferència entre un centre d'internament i una presó", va alertar ahir l'eurodiputat ecologista Jean Lambert.

"Pas ferm i decidit"

El majoritari grup popular europeu està a favor d'aquest "pas ferm i decidit cap a una política d'immigració comuna" que, a més, oferirà als sensepapers "garanties jurídiques clares", va celebrar l'eurodiputat Agustín Díaz de Mera. Els ministres de Justícia i Interior, per por que l'Eurocambra tombés la llei, van acabar acceptant que els irregulars detinguts no hagin de pagar res per consultar un advocat, tot i que no tindran assistència jurídica gratuïta per apel·lar o demanar la revisió del seu cas. "Permet una política de retorn eficaç i alhora sota un control democràtic", va dir el vicepresident de la Comissió, Jacques Barrot.

Els liberals no són tan entusiastes, però l'holandesa Jeanine Hennis - Plasschaert admetia ahir que prefereixen "una directiva que, tot i no ser perfecta, va en la direcció adequada" abans que "la situació actual". "És una vergonya i un insult a la cultura jurídica d'Europa", va replicar el comunista italià Giusto Catania, criticant una directiva que irrita els grups de defensa dels drets humans i que fins i tot el Vaticà qüestiona.