DELINQÜÈNCIA · “Explotar les pors i els egoismes és propi dels feixismes” MÀFIA · “Cal un fort compromís de canvi de la societat perquè amb la repressió no n’hi ha prou” Per Anna Balcells

P eriodista, escriptora, militant i exdirigent comunista, Rossana Rossanda (Pola, actual Croàcia, 1924) ha estat una referència en la vida política italiana de postguerra. Expulsada del PCI per la seva posició crítica amb la Unió Soviètica, va contribuir a la fundació d’Il Manifesto, publicació que va arribar a dirigir abans de dedicar – se de ple a la reflexió sobre el moviment obrer i el feminisme. Rossanda, que a principis de mes va participar a Barcelona en tres seminaris organitzats per la Universidad Nómada, analitza per a l’AVUI l’actualitat a Itàlia, on el centredreta ha tornat al poder.

Per què va guanyar Berlusconi?

Jo crec que a Itàlia hi ha hagut una gran desil·lusió amb el govern de centreesquerra, ja que molta gent – proletaris i classes mitjanes – es pensava que abaixaria els impostos i aplicaria una política social més justa. Prodi, que és una persona honesta, tenia com a prioritat sanejar els comptes i hi va esmerçar totes les seves energies. Però el govern no va ser capaç d’explicar que calia estrenye’s el cinturó.

¿Creu que la crida al vot útil de Walter Veltroni, líder del Partit Demòcrata, és la culpable de la sortida de l’esquerra radical del Parlament?

Sí, però només en part. Molt vot de l’esquerra va anar a parar a l’abstenció. Era un vot desil·lusionat, que no volia Veltroni. També he de dir que aquests resultats són fruit d’una llei electoral terrible, aprovada per l’anterior govern de Silvio Berlusconi.

La Lliga Nord, partit xenòfob i defensor del federalisme fiscal, va obtenir molts bons resultats. Com explica aquest boom?

El vot a la Lliga és visceral, de menyspreu. La Lliga juga amb els instints més baixos dels ciutadans, jubilats, assalariats: contra l’immigrant que ens pren la feina, contra Europa perquè no és proteccionista. És absurd! Ens defensaran ells de les deslocalitzacions?

Però ha sabut capitalitzar la por dels italians a la falta de seguretat…

Però si els delictes han disminuït! L’instint de por i l’egoisme són naturals en l’ésser humà. Explotar això ha estat sempre l’èxit dels feixismes. L’esquerra no havia de justificar aquesta por, l’havia de denunciar: els delictes han caigut a Itàlia!

I el crim organitzat: la Màfia, la Camorra, la ‘Ndrangheta…? Com es pot acabar amb les màfies a Itàlia?

Les màfies són un problema internacional, no només italià. Per treure’ls poder cal un govern que els talli l’herba sota els peus: ha de ser més fàcil trobar feina a través de l’oficina de col·locació que a través de la Màfia. Hi ha d’haver un gran compromís de canvi de la societat. Amb la repressió no n’hi ha prou.

Els successius governs italians han anat transferint recursos al sud. Per què no s’ha desenvolupat?

Alguna cosa s’ha fet al sud. Hi ha una capacitat productiva, però no s’hi ha invertit prou. L’únic Estat que es va implicar a fons en la lluita contra la Màfia va ser el feixista, que va enviar a Sicília el prefecte Mori, un gran repressor. Però la Màfia es va reproduir. Pensi que l’Estat italià es va veure arrossegat per la crisi del Partit Comunista i la Tangentopoli [operació judicial anticorrupció dels anys 90], que va ser una tempesta al nostre país. Després va venir el descens del creixement de l’economia, el deute exterior… la lluita contra la Màfia no es va convertir en prioritat.

Vostè ha presentat a Barcelona les seves memòries polítiques, ‘La noia del segle passat’. Com veu el segle que acabem d’encetar?

La noia del segle passat és una dona molt vella que esperava no morir – se democristiana. No puc dir que el meu balanç sigui molt positiu. Jo veig que hi ha un triomf del capitalisme i un augment de les seves contradiccions internes. Vindran guerres en les quals ens arrisquem a deixar – hi la pell.

¿Continua creient que hi ha alternativa al capitalisme?

Jo crec que sí que n’hi ha. No es tracta ja de donar tot el poder als soviets, però es poden fer coses com enfortir els drets socials, el control sobre el moviment de capitals… Sí que es podrien fer coses, però estem desanimats. Estan desanimats.