Envoltat de tones de porqueria, Silvio Berlusconi va fer la primera reunió del seu nou govern a Nàpols. No va ser per emfasitzar la lluita contra les màfies de la ‘Ndrangheta calabresa o la Cosa Nostra siciliana. No, allà on es fa més òbvia i recorrent la fallida de l’Estat italià, Berlusconi va prendre la decisió de convertir en delicte l’entrada irregular al país. És a dir, convertir els immigrants en delinqüents. ¿Una mesura inquietant i extrema? No. Una mesura inquietant, però que ja és llei a França, la Gran Bretanya i Alemanya.

L’Europa en crisi econòmica s’enfronta als seus dimonis i està per demostrar que hagi après a fer – ho. Berlusconi ha aprofitat l’estela de Nicolas Sarkozy, que va fer gestos de complicitat als votants de l’ultradretà Front Nacional i als treballadors preocupats per l’arribada d’aquest últim. Sarkozy els va parlar d’una crisi d’identitat que sonava molt a la preferència nacional lepenista i va crear un ministeri d’Immigració i Identitat.

Atès que l’amenaça de recessió ha posat la immigració al capdamunt de l’agenda, malgrat que no és una política compartida, els Vint – i – set han aprovat una directiva polèmica. D’entrada, han endurit la posició de la Comissió Europea i permetran retenir irregulars durant 18 mesos i vetar – los cinc anys el retorn. ¿Estem parlant de camps de retenció? ¿De 8 milions de delinqüents circulant per Europa?

L’Europa vella necessita llibertat i iniciativa, fer circular treballadors, estudiants d’Erasmus i immigrants que paguin pensions i tinguin drets i deures i cura dels nostres fills i avis. Sense ser naïfs, però tampoc hipòcrites. Sense intentar prohibir la realitat, ni contradir l’esperit d’Europa.