REACCIÓ · El fort increment de la Plataforma per Catalunya ha obligat els altres partits a parlar d’immigració amb menys eufemismes FORÇA · El partit d’Anglada, malgrat les lluites internes, preveu doblar les llistes i fer – ne vuitanta el 2010

Les mesures de mà dura contra la immigració que està a punt d’aplicar el nou govern italià, per declarar delinqüents les persones en situació irregular i facilitar – ne l’expulsió, sintonitzen plenament amb les propostes d’un minúscul partit populista català, arrelat en el discurs xenòfob i de la por, que va emergir definitivament amb una força significativa en les eleccions municipals d’ara fa un any. Les polèmiques mesures per controlar la immigració que el govern Berlusconi acaba de fer seves, a proposta dels seus socis de la Lliga Nord, coincideixen amb les de la Plataforma per Catalunya (PXC), un partit que té relacions amb la formació d’Umberto Bossi, amb qui s’estan coordinant per a una futura Plataforma Identitària Europea. Pretenen anar junts a les eleccions al Parlament d’Estrasburg, amb altres forces xenòfobes, com ara els ultradretans flamencs del Vlaams Belang i els austríacs de l’FPÖ de Jörg Haider. La defensa d’una suposada identitat europea davant “la invasió de la immigració” i molt particularment davant “l’amenaça de l’Islam sobre la societat europea i els valors de la civilització occidental” les aplega en una aliança internacional d’un marcat discurs demagògic.

Influència desigual a Catalunya

Un any després dels comicis que els van fer entrar a consistoris rellevants del país, la influència de la PXC en l’acció de govern ha estat desigual en cada ajuntament, però no ha passat desapercebuda. Amb un total de disset regidors i tres consellers comarcals a Osona, la Segarra i el Baix Penedès, la formació populista liderada pel vigatà Josep Anglada té a Vic i el Vendrell la cara i la creu de la seva incidència política. Les capitals d’Osona i el Baix Penedès són els seus dos grans laboratoris d’experimentació, ja que és aquí on va recollir els millors resultats (quatre regidors en cada cas), que els han situat sovint al centre del debat ciutadà.

A Vic la inesperada irrupció del partit d’Anglada com a segona força, amb un 18,5% dels vots, i passant d’un a quatre regidors, va despertar alarma entre els partits establerts i va motivar el naixement d’un govern quadripartit d’excepció, presidit pel democristià Josep Maria Vila d’Abadal, que va reunir CiU, PSC, ERC i ICV en un mateix pacte que es conjurava per barrar el pas a la PXC. Avui l’escenari ja no és el mateix, perquè els ecosocialistes es van despenjar del govern al cap de pocs mesos. I l’actitud a la contra de l’equip de govern respecte al partit de tesis xenòfobes també s’ha relaxat.

Anglada ha detectat des de fa uns mesos un viratge de l’equip de govern i ho exemplifica amb el fet que últimament ha donat suport a dues de les seves mocions. “Potser veuen que no es poden oposar per norma al que defensen 3.000 vigatans”, indica Anglada, convençut d’estar “marcant el full de ruta del govern”. Amb tot, a l’hora de la veritat els seus quatre regidors li donen menys joc real que el que tenia en la legislatura anterior, quan ell era l’únic regidor de la Plataforma Vigatana, enmig d’un empat a 10 regidors entre el govern de CiU i l’oposició d’esquerres.

El cas del Vendrell és tot un altre. Aquí, la formació populista, encapçalada per August Armengol, vicepresident de la PXC, no ha estat víctima de cap arraconament, sinó que, des de fora del govern, és el principal aliat de l’alcalde convergent, Benet Jané. Governa en minoria, però ha pogut aprovar els pressupostos i les ordenances fiscals gràcies al seu suport. “L’alcalde va voler fer un govern d’unitat, inclosos nosaltres, i sempre hi hem tingut un diàleg obert, mentre que el PSC és qui s’automargina”, explica Armengol. El regidor vendrellenc està “molt content, perquè influïm en l’acció de govern”, i ho està especialment per haver aconseguit que s’aprovés “una mesura per extremar el control del reagrupament familiar dels immigrants”, quan, segons diu, “abans s’empadronava tothom sense ni mirar en quins pisos vivien”.

A la tercera capital comarcal on els regidors xenòfobs eren més decisius en la configuració d’una majoria de govern, Cervera, l’evolució ha estat ben diferent, perquè els dos regidors electes van abandonar la PXC per desavinences internes. La principal implantació de la PXC es concentra en capitals comarcals o ciutats mitjanes de la Catalunya interior – totes amb un alt volum de població immigrada – , ja que, a més de les tres citades, tenen representació a Olot, Manresa i Tàrrega, així com a Manlleu i Roda de Ter (Osona) i Sant Martí de Riucorb (Urgell).

El fenomen PXC ha estat analitzat en un llibre, Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya (Ara Llibres), en què els seus autors, els periodistes Miquel Erra i Joan Serra, presenten Anglada com algú que “buscava reubicar – se políticament després de la seva militància en partits franquistes i acaba fent oportunisme polític percebent el malestar d’una part de la població davant les polítiques d’immigració”. “Anglada – continua – no soluciona res, però ha obligat els altres partits a no parlar amb tants eufemismes d’immigració”.