"Cal distingir l'immigrant que ve a treballar del que no"

Avui, Jordi Mumbrú, 23-05-2008

SENSEPAPERS · “A Itàlia hi ha 300.000 clandestins amb casa i feina que no estan regularitzats per culpa de la llei Bossi – Fini” FRACÀS · “La nova llei no funcionarà perquè és ineficaç”

Marco Minniti és el ministre d’Interior a l’ombra del Partit Demòcrata italià i controla de prop el que fa el seu homòleg oficial. Era viceministre d’Interior a l’anterior govern, el de Romano Prodi. Polític calabrès, va començar a les files del Partit Comunista Italià, després va passar als Demòcrates d’Esquerra i, finalment, al Partit Demòcrata.

Què li semblen les noves mesures de seguretat que ha aprovat el govern de Silvio Berlusconi?

Gran part del paquet de seguretat és la fotocòpia del que havia previst el govern de Romano Prodi. Jo mateix hi havia treballat amb el ministre [d’Interior] Giuliano Amato. Allà es parlava de fer les proves d’ADN per al reagrupament familiar dels immigrants i hi havia les noves normes contra les màfies.

¿En el camp de la immigració clandestina no hi ha diferències?

Sí, aquí hi ha la diferència radical: la lluita contra la clandestinitat. Nosaltres també volem solucionar aquest problema, però considerar – los tots clandestins sense fer diferències és un error.

Què caldria diferenciar?

A Itàlia hi ha 650.000 clandestins, dels quals 300.000 treballen tenint cura d’avis i criatures. Tenen casa i feina, però no estan regularitzats per culpa de la llei Bossi – Fini [de l’anterior govern de Berlusconi]. Itàlia els necessita. Entre aquests i els que treballen de cangur o a l’agricultura es produeix el 6% del producte interior brut. La idea fonamental de seguretat és distingir entre els que entren en un país per treballar i els que no. És un error empènyer els que ja tenen casa i feina cap a la clandestinitat, perquè això els fa entrar dins de la criminalitat.

¿La nova llei no funcionarà?

No, és ineficaç perquè si la immigració clandestina es considera un delicte ha d’anar per la via judicial. Abans d’expulsar el clandestí, has de fer els tres passos del sistema jurídic italià: primer grau, apel·lació i cassació, de manera que el procés serà molt lent. Durant aquest temps haurà d’estar a la presó i, quan se li esgoti l’empresonament preventiu, no podrà marxar del país perquè haurà d’estar a disposició del jutge. A França, on la immigració clandestina tampoc està permesa, el procés es fa per via administrativa. És la policia qui t’expulsa. A casa nostra, això col·lapsarà el sistema judicial, que a Itàlia ja és lent. L’altre problema d’aquesta llei és que també col·lapsarà les presons. Han fet una política de seguretat i corren el risc de fer el país més insegur.

Com s’ha de solucionar, doncs, la clandestinitat?

La lluita contra la clandestinitat s’ha de començar integrant els que vénen a treballar i cobreixen els buits de l’economia que deixen els italians. I després s’ha de ser sever expulsant els que no es volen integrar. No es poden posar al mateix lloc els que vénen a treballar i els que no.

Com és que a Itàlia quan es parla de seguretat es parla dels immigrants i no de les màfies?

Parlem clar: les raons de la inseguretat són moltes. No hi ha una relació directa entre immigració i delinqüència. Està demostrat que els immigrants regulars cometen els mateixos delictes que els italians. Amb els clandestins és diferent; la seva situació els hi empeny.

¿Creu que altres països europeus copiaran aquesta llei?

Crec que no i espero que no. Però Europa necessita una posició comuna en aquest tema.

Què opina de les crítiques fetes per ministres espanyols?

El ministre d’Exteriors [Miguel Ángel] Moratinos ha tornat a posar les coses al seu lloc.

El projecte de llei que tipifica com a delicte la immigració clandestina s’haurà de discutir al Parlament i després l’haurà d’aprovar el president de la República. ¿Té esperances que pugui canviar?

En la discussió al Parlament intentarem canviar – la. Hi ha divisions dins el Poble de la Llibertat [de Berlusconi]. Els intentarem convèncer.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)