La Unió Europea ha acordat una nova legislació amb normes comunes mínimes per al retorn forçat d’immigrants en situació irregular. El període d’internament dels immigrants serà de fins a 18 mesos. Si no volen ser internats tindran de 7 a 30 dies per abandonar la Unió Europea. Als expulsats els serà prohibit tornar a trepitjar la Unió durant cinc anys. Per altra banda, el text de la proposta legislativa europea no garanteix als indocumentats tenir assistència legal gratuïta. Una decisió polèmica que, de tota manera, forma part del paquet de mesures pactades pels governs dels Estats. Ara cal que passi per l’Europarlament i que el ratifiquin els ministres de Justícia i Interior el proper mes de juny.

Durant dos anys els 27 països membres de la Unió Europea han estat donant voltes a la qüestió de la immigració. Els immigrants són aquí en tan grans proporcions que a molts ciutadans els fa la sensació de ser víctimes d’una veritable allau. Una prova és la victòria electoral de Silvio Berlusconi a Itàlia, després d’una campanya basada en la por a un tipus molt concret d’immigració. La relació entre els immigrants i la pobresa, la delinqüència o l’integrisme islàmic és contínuament font de conflicte a casa nostra. L’últim capítol l’hem viscut novament a Itàlia, amb la proposta del govern de Roma d’expulsar els sensepapers que no tinguin feina ni residència legal.

Espanya tem ara que, com a conseqüència de la legislació que tirarà endavant a Itàlia, arribi una gran quantitat d’immigrants romanesos en els pròxims mesos. El govern de Madrid està preocupat pels efectes que pot tenir una decisió presa en un altre país membre de la Unió. Igual com fa uns anys, alguns països europeus van expressar les seves reserves davant la regularització massiva de sensepapers que es va fer a Espanya el 2005. En l’espai de lliure circulació de persones existent al cor d’Europa, ja fa anys que no té cap sentit que no hi hagi una harmonització de les diferents legislacions. Les dels governs de Zapatero i de Berlusconi són gairebé oposades però tenen el tret comú de tenir conseqüències més enllà de les fronteres del país legislador. Ara l’acord de Brussel·les intenta donar una resposta al problema.