La prioritat del 59% d’estrangers és conservar la situació i el 10% dur la família

Un estudi evidencia com la família es converteix en l'únic gran suport per falta d'integració

Només el 2% dels immigrants que porten més de 10 anys a Catalunya es plantegen tornar al seu país d'origen, mentre que el percentatge augmenta al 10% entre els que fa menys de 5 anys que van arribar. El fet és que l'aposta pel viatge de tornada es redueix i força com més llarga és la seva estada a Catalunya. Aquesta tendència, que fins ara es podia extreure veient, per exemple, el perfil de les persones que accedeixen als ajuts al retorn que gestiona la Secretaria per a la Immigració s'evidencia en l'estudi Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya, editat per la Fundació Jaume Bofill i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i elaborat a partir d'enquestes a 10.600 llars, un miler de les quals són de persones nascudes a l'estranger.

En l'apartat Capital social, expectatives i ideologia de la població immigrada es constata un cert grau de conformisme o satisfacció amb la situació actual, perquè el 59% dels entrevistats contesten que el seu projecte de futur per als cinc anys vinents és conservar l'estatus actual. El 10% tenen com a prioritat aconseguir reagrupar la família i el 9% formar aquí la seva família. En aquest context, són minoria, i són sobretot les dones, els que es plantegen el retorn al seu país.

Falta d'integració

L'estudi analitza també quines xarxes de suport tenen els immigrants instal·lats a Catalunya i conclou que el suport bàsic en el moment d'afrontar una malaltia o problemes econòmics, personals o afectius és gairebé exclusivament la família. "La importància del pilar familiar indica una certa manca d'integració", assenyala el professor del departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep San Martín, responsable de l'apartat sobre Capital social. Un altre element de cert aïllament social és que la vinculació de la població immigrada amb el teixit associatiu és més baix que el de l'autòctona: el 30% dels immigrats són membres d'una associació, mentre que en el conjunt de la societat catalana el percentatge puja al 43%.

Pel que fa a les valoracions personals i socials, el 25% dels enquestats reconeixen que l'evolució a Catalunya és millor del que s'esperaven, mentre que són una mica més, gairebé el 30%, els que afirmen que la seva evolució coincideix amb les expectatives que en tenien fa uns anys. També és cert que hi ha un gruix destacat d'enquestats, el 17%, que admeten que la seva situació laboral, familiar i social a Catalunya està per sota del que havien previst quan van iniciar el projecte migratori.

La família, bé

"És una població relativament satisfeta sobretot en els àmbits personal, familiar i d'amics, però no tant pel que fa al nivell d'ingressos", especifica San Martín. La situació laboral i econòmica és la més mal valorada: el 14% han perdut l'interès per la feina i el descontentament s'amplia fins al 25% en referència al nivell d'ingressos. En un de cada quatre casos, per tant, la situació econòmica és pitjor del previst. En aquests aspectes, però, San Martín planteja que segurament en el total de població també hi ha moltes persones descontentes amb el nivell d'ingressos i que, per tant, no és un tret diferenciat del col·lectiu d'immigrants.