El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va alertar ahir de l'elevat índex de segregació escolar (concentració d'alumnes immigrants en determinats centres) que registren els centres educatius, va denunciar que l'administració no aprofita prou totes les eines de què disposa per combatre - la i va desmentir alguns tòpics formulats a l'entorn del fenomen.

Entre aquests tòpics, hi ha la creença que la segregació escolar ve provocada per la concentració dels llocs de residència dels immigrants en determinades zones del territori; que els municipis amb més presència d'alumnat estranger presenten les taxes de segregació més elevades, o que les desigualtats es redueixen bàsicament a la dualització entre escoles públiques i concertades.

L'informe monogràfic sobre La segregació escolar a Catalunya, que el Síndic, acompanyat per l'adjunt per a la defensa dels drets dels infants, Xavier Bonal, va lliurar ahir al president del Parlament, Ernest Benach, revela que la desigualtat en la distribució dels alumnes estrangers en molts barris és "clarament superior" a la "segregació urbana", i que dins d'una mateixa zona es troben centres amb una presència d'estrangers molt elevada i d'altres amb un percentatge molt baix de nouvinguts.

El document alerta que la segregació escolar és un fenomen "consolidat" i que per aconseguir una distribució plenament equitativa de l'alumnat nouvingut caldria que un 46% de l'alumnat estranger de primària i un 35% de secundària canviessin de centre.

Índex de segregació

Sant Feliu de Llobregat , Lleida, Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Vicenç dels Horts són els municipis amb una distribució més desigual dels escolars estrangers a primària, i Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Gavà presenten les taxes més altes de segregació a la secundària.

Cap d'aquests municipis figura entre la vintena de poblacions amb un percentatge més elevat d'alumnes estrangers. Únicament Salt i l'Hospitalet de Llobregat, amb uns elevats índexs de segregació escolar, s'inclouen en aquesta llista. En canvi, en municipis com Vic, Manlleu o Olot, amb un alt impacte migratori, "l'existència de bones pràctiques" en la distribució dels nouvinguts ha revertit en uns índexs de segregació molt més baixos.

D'altra banda, tot i constatar que les escoles públiques escolaritzen tres cops més immigrants que les concertades, l'informe assenyala que les desigualtats entre escoles públiques són més grans que entre aquestes i les concertades.