És per mi un honor formar part d’aquesta iniciativa del diari AVUI en la qual participarem responsables del món empresarial, polític, social, etc.

Des del meu punt de vista, Catalunya es troba en aquests moments en una situació delicada, però si entre tots la sabem superar ens trobarem en un país més lliure, més ric, més cohesionat socialment i, en definitiva, en una societat més pròspera, més culta i més emprenedora. En l’àmbit empresarial que a mi em correspon – el sector de l’hoteleria – , crec que no solament a Barcelona, sinó a tot el Principat, s’obriran molts hotels, i això derivarà en una competència que sanejarà el sector i que sens dubte atraurà les millors cadenes internacionals, moltes de les quals ja s’han anat introduint al país.

Crec que l’hoteleria serà un dels sectors que més augmentarà quant a nombre d’empleats, i en aquest àmbit molts provindran de la immigració. Em sembla que, ara per ara, el sector ja fa molt per la integració dels immigrants, tant respecte a la llengua com a la possibilitat de tenir un sou digne i la reagrupació familiar.

Aquest desafiament és un dels principals que té Catalunya de cara al futur: saber integrar la immigració sense que perdi els seus drets, però aconseguint que s’adapti al món cultural i polític del Principat.

En política, i pel que fa a l’Estatut, el Tribunal Constitucional ens farà saber d’aquí a algunes setmanes si el retalla o si s’aplica en la seva totalitat, i això pot induir – nos a una situació delicada: Artur Mas ja ha dit que proposarà una consulta popular si hi ha retallades.

En canvi, si la norma política i jurídica que regeix es queda tal com era, ens permetrà gaudir d’uns anys de millores polítiques i patrimonials. Pensant en el tema del finançament, sabrem la balança fiscal i, sense restar el caràcter solidari de Catalunya, ens permetrà obtenir una xifra més justa amb un caràcter popular similar al basc i navarrès.

Les empreses no poden oblidar les innovacions tecnològiques per poder ser competitives a l’estranger, i per això serà molt positiu que l’organització econòmica els doni suport.

En definitiva, Catalunya té un futur esplèndid si aconseguim la unitat de la classe política amb la societat civil. Per aconseguir aquest demà favorable és imprescindible que els partits polítics deixin de banda les seves diferències en temes que afecten la bona marxa del país: de la mateixa manera que la societat civil no ha de tenir recels envers l’àmbit polític.

Entre tots els 7 milions de catalans que avui ja som, podem construir un futur per a les noves generacions que els faci trobar – se en un país amb una sana economia, una bona educació, un sentit de la responsabilitat i una gran solidaritat.

Aposto per una Catalunya que tindrà un esplèndid futur.