Més del 90% del creixement de la població de Barcelona des de l'any 2001 es deu a l'arribada de la immigració. En l'àmbit estatal, el flux d'estrangers ha sigut més elevat a Barcelona i Madrid, mentre que València i Saragossa són les metròpolis emergents en població immigrada, segons un estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions que ahir va fer públic la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L'estudi analitza com la instal·lació de col·lectius estrangers comporta un canvi social sense precedents i transforma la ciutat; i constata, entre altres aspectes, que no es concentren només a les zones més degradades, sinó que es reparteixen pels barris obrers i fins i tot els de nivell socioeconòmic mitjà. A Barcelona i la seva àrea, amb més de 450.000 estrangers, el dibuix és molt gràfic: pakistanesos, marroquins i filipins han ocupat parts històriques com el Raval i el Poble - sec; equatorians, bolivians i dominicans, els barris obrers creats als 60 i 70 (Nou Barris, l'Hospitalet i Cornellà); i argentins, peruans i colombians, generalment amb més estudis i més capacitat econòmica, l'Eixample i la Sagrada Família.

Del relloguer al pis propi

"La realitat de la inserció residencial de la immigració és complexa. Hi ha concentració en zones degradades, però s'acaben distribuint de manera similar a com ho fa la població autòctona", va dir un dels investigadors, el sociòleg Arkaitz Fullaondo. El també sociòleg Agustín Frizzera va afegir que es pot establir un itinerari d'inserció residencial des que un estranger arriba i ha de viure en precari fins que aconsegueix tenir un pis propi de lloguer o propietat. I viure en precari, va explicar, vol dir llogar un balcó per 180 euros al mes a Barcelona.

Els investigadors no han amagat que la recessió econòmica, l'augment de l'atur en sectors en què treballen molts immigrants i els problemes que hi haurà per pagar la hipoteca "no dibuixen un panorama de futur gaire engrescador".