3 Porquets

Una agència del govern britànic ha desestimat un conte en què éreu els protagonistes. Es tractava de l’enèsima versió de les vostres aventures contra el llop malvat, adreçada als escolars. El problema radicava en la vostra condició de paletes porcins. Segons el jurat, això podia ofendre la sensibilitat dels dignes treballadors del negoci de la construcció i, atenció, dels musulmans (que, com passa aquí, sovint fan de paletes). Els savis al·leguen que presentar els manobres del profeta com a verros no és políticament correcte. Home, jo sempre he cregut que hi havia molt mala bava en el relat tradicional, perquè el porquet mitjà, aquell que representa la mitjana de mortals que penquem a mitges i ens divertim a mitges, sortia igual de malparat que el petit gandul de torn. Ara bé, confesso que aquest peculiar recel inquisidor, derivat del relativisme cultural, se m’havia escapat. I doncs, porquets, què heu de fer? Transvestir – vos en moltó sagramental? Jo diria que una cosa és prevenir la islamofòbia, desarmar la brigada mata – moros o evitar una croada xenòfoba, i una altra ben diferent és tractar – nos a tots de toies. Seré el primer a defensar que un barbut és una persona com jo, però amb més pèl; i que d’entrada no té per què ser un carnisser suïcida. Ara, també seré el primer a combatre el propi suïcidi cultural amb marranades que, al capdavall, no han despertat ni un miserable gruny d’indiferència entre els implicats.