L’escrit del Sr. Sostres Parlar espanyol és de pobres és clarament ofensiu. Entenc que el Sr. Sostres, com jo i molts altres, estigui fart dels insults, les mentides i difamacions d’una colla d’impresentables, però la seva ira cal que l’adreci a títol personal a aquells que ofenen de forma sistemàtica Catalunya i els catalans. Per aquesta via no anem enlloc, i no li estic dient que calli, ja que del silenci tampoc se n’obté res de positiu, sinó que seleccioni els seus objectius.

Jordi Antich i Corgos

Barcelona

Molt Honorable Sr. president de la Generalitat de Catalunya: ¿tots els departaments del govern que vós presidiu estan assabentats que és democràtic i defensor dels drets de tots els ciutadans?

Permeteu – me que us expliqui el perquè de la meva pregunta. Els meus avantpassats varen plantar a la seva propietat de Colera (Alt Empordà) a finals del segle XIX una vinya i un olivet. Avui hi ha ceps i 515 oliveres. Des de llavors fins ara hi ha hagut governs de diferents colors com monarquies, república, dictadura i dictadura del general Franco.

Senyor president: mai cap d’aquests governs no ens varen qüestionar els documents que fan referència a aquesta propietat ni el seu contingut. Avui, amb un govern democràtic, l’han declarada com a bosc de pins i alzines i que l’escriptura, que és al Registre de la Propietat, i el seu contingut és avalat per professionals, és il·legal o paper mullat.

Si tant d’interès té per al vostre govern aquest olivet de 515 oliveres, no cal que deformeu dades. Per què no feu com el govern de Stalin, que amb la seva colla incautaren propietats a punta de pistola?

Josep M. Madern Mas

Barcelona

Jo tampoc estic d’acord amb les noves aules d’acollida separades de les escoles que proposa el conseller Maragall per a alumnes nouvinguts. Ara bé, aquest pla pilot representa un canvi d’actitud de l’administració respecte al problema de la segregació escolar que pateix Catalunya. Ara ja no s’amaga el cap sota l’ala, com a mínim s’intenta donar respostes als problemes. Al nostre barri, el Raval, la segregació escolar és brutal. Pràcticament no hi ha alumnat autòcton a les escoles públiques (són cinc escoles amb 7 línies, uns 1.500 alumnes). El districte de Ciutat Vella no va aprovar les propostes que vam fer des de l’AMPA del CEIP Collaso i Gil al PAD (2008 – 2011) per resoldre el problema de la segregació escolar que pateix el barri. No els devia semblar important construir més escoles tot i tenir plenes les que hi ha en servei. Tampoc va semblar bé crear una taula per a la cohesió social per parlar de la segregació escolar i intentar resoldre – la. Només es van limitar a un ambigu pla de promoció de l’escola pública. La segregació escolar ja la tenim creada i amb salut de ferro, no la provocarà pas el conseller amb el seu pla pilot. El tema és: com podem encarar aquest problema per evitar una fractura social encara més dràstica? Accions com les del conseller potser no porten enlloc, però com a mínim demostren saber quins són els problemes i plantejar – los; és un primer pas. Espero finalment que el pla d’acció municipal de Barcelona sigui capaç de corregir allò que a Ciutat Vella no s’han atrevit a fer: situar el problema de la segregació escolar sobre la taula i crear un fòrum ampli amb capacitat executiva, obert a tothom, on es pugui parlar sense embuts per intentar resoldre la fractura social que ara tenim. A més, esclar, de la construcció d’una nova escola pública que falta.

Àlex Castillo

Barcelona

Demano sisplau que algú de CiU m’expliqui això que el PP i el PSOE són el mateix, perquè francament no ho entenc. ¿Potser per a ells sí que ho són? ¿Tant els fa que manin els uns o els altres si s’asseguren els pactes postelectorals i les quotes de poder?

Francament, i a banda de CiU i de qualsevol altre partit català, és clar que no són el mateix. És clar que amb el govern socialista hi ha hagut moltes decepcions, i hi ha coses que no les han fet bé, i ministres reprovables. Però si haig de negociar amb algú el desplegament de l’Estatut, el nou sistema de finançament, i les inversions en infraestructures a Catalunya, o el que sigui que afavoreixi els nostres interessos, jo personalment prefereixo els socialistes als populars.

Pep Díaz

Barcelona

Voldríem agrair al personal mèdic i d’infermeria de l’Hospital General de Vic el tracte humà, impecable, i la dedicació professional, eficaç, que esmercen cada dia en la cura dels malalts. Regraciem, en especial, les infermeres i les auxiliars que atenen la planta sisena i l’equip mèdic del servei d’oncologia pel tracte i les atencions dispensades al pare i pel suport emocional que han ofert a la mare. Hi ha molts professionals que quotidianament assumeixen el risc de tenir cura dels malalts – i dels seus acompanyants – amb una competència i una predisposició que, amb totes les millores que calgui, ens semblen exemplars.

Francesc Foguet i Boreu

Vilanova i la Geltrú

Escric aquesta carta per manifestar la necessitat d’integrar la immigració si no volem que la nostra societat quedi fragmentada i dividida en comunitats, amb el perills que tot això comporta. Espero que la immersió lingüística serveixi per garantir que els nouvinguts s’integrin a la cultura catalana a diferència d’aquella generació d’immigrants que no ho va poder fer a l’època de Franco.

Jordi Moreno Farràs

Cerdanyola del Vallès