Al – Raval (I)

Si hi ha un retrat robot del terrorista, Mohammed Ayub, diguem que no encaixa gaire amb tu. D’entre els 14 detinguts divendres (jubilats, butaners i sense papers anònims), destaca la teva figura d’avi devot, establert al país des dels 70, equipat de passaport espanyol i d’una pastisseria. Fins ara duies amb els teus una existència plàcida. Parles un català acceptable, i al negoci hi penges cartells d’actes cívics, inclosa la festa de Sant Jordi que promociona l’idioma entre els immigrants. Deus ser dels il·lustrats que veuen la llengua com la porta d’Alí Babà que ajuda a entrar al cor dels catalans. Passada la seixantena, solies passejar amb els teus néts per la rambla del Raval, exhibint les teves barbes llargues i la túnica tradicional. L’altre dia et van detenir, i al cap d’unes hores eres a la botiga, rere els pastissets de pistatxos i nous, emmanillat, envoltat de càmeres i d’agents camuflats. El teu fill insistia, desolat, que ni les piles requisades, ni els cables, ni els ordinadors ni l’Alcorà et convertien en home bomba, i que aviat es desfaria l’enorme equívoc. La policia feia valer connexions amb Al – Qaida, temporitzadors i peròxid d’acetona, i també la congregació tablig, penúltima descoberta del món islàmic. Ara estàs confinat a Madrid, i només sabem que no sabem res. A la cantonada ha nascut un món que ja no és estranger però que ens és del tot estrany, i no tenim cap “Obre’t, Sèsam” que ens permeti entendre’l.