FLUÏDESA · La comunitat musulmana assenyala que la convivència entre els diferents col·lectius de Barcelona és bona FUTUR · Sunnites moderats de Camí de la Pau com Mohammad Iqbal i el diputat del PSC Mohammed Chaib tornen a reivindicar que s’aixequi una única mesquita per evitar oratoris gueto

Jamel, coordinador del Consell Islàmic de Catalunya, no para de repetir aquests dies que els mitjans de comunicació insisteixen a mostrar enfrontaments entre els diferents corrents de la comunitat islàmica, però que això no és cert. “Això és una difamació”, diu, i aclareix que l’única remor que s’escola entre les portes d’una de les sales del consell és de les classes de català que s’hi imparteixen. Cansat que li preguntin sobre possibles conflictes entre la comunitat musulmana, Jamel rebutja que les convulsions que fuetegen el món musulmà al Pròxim Orient es puguin reproduir a Catalunya, i menys en forma d’atemptats.

Una cosa similar pensa Mohammad Iqbal, secretari general de l’associació pakistanesa Camí de la Pau, que explica que els membres de les diferents escoles de pensament de la comunitat musulmana conviuen respectuosament. Iqbal encara s’està acabant de refer del cop que ha suposat per a la comunitat musulmana l’operació policial de dissabte, ja que pot provocar que moltes de les fites de la convivència entre autòctons i pakistanesos assolides els darrers anys s’esfondrin en quatre dies.

A més, Iqbal treu credibilitat a les informacions que apuntaven que els seus centres podien haver estat en el punt de mira dels detinguts. “No m’ho crec”, assenyala, i en un perfecte català precisa que les diferències que hi ha, per exemple, dins el mateix sunnisme, estan més relacionades amb qüestions ideològiques que no pas amb qüestions teològiques. “No és el mateix ser d’esquerres que de dretes”, subratlla, sense amagar la seva proximitat al Partit Popular del Pakistan de l’assassinada Benazir Bhutto.

A Catalunya la majoria de musulmans són sunnites, tot i que també n’hi ha de xiïtes. Aquests dos grups comparteixen el gruix de les creences teològiques però difereixen en com porten l’Islam a la pràctica. A Catalunya, en no haver – hi cap mesquita construïda com a tal, les pregàries diàries es fan en oratoris, la majoria situats a la planta baixa de vells edificis del Raval. L’associació Camí de la Pau que encapçala Iqbal és responsable dels d’Erasme de Janer i l’Arc del Teatre. La comunitat jamaat tablig, que aquests dies apareix vinculada a la majoria de detinguts, és també sunnita però més conservadora i rigorosa en les pràctiques, i és assídua dels centres dels carrers Hospital 91 i Massanet 5, les dues mesquites que la policia va escorcollar dissabte. La comunitat sunnita de Bangla Desh resa majoritàriament a la mesquita del carrer Riereta, mentre que els xiïtes sovintegen el Centre Islàmic Al Qaim.

El fet que es digués que els detinguts estaven aprenent a preparar explosius en una de les mesquites dels jamaat tablig ha portat la comunitat musulmana a redoblar els esforços per assenyalar que els fidels d’aquesta branca no simpatitzen amb el terrorisme. “El terrorisme el fan les persones, no pas les religions”, diuen.

Una de les velles reclamacions dels musulmans és la construcció d’una mesquita a Barcelona que doni cabuda als diferents corrents i que, si fos convenient, substitueixi els actuals locals d’oració. Tant Iqbal com Mohammed Chaib, diputat socialista al Parlament i membre del Consell Islàmic, expliquen que amb una mesquita s’acabaria amb la precarietat dels oratoris i fins i tot seria molt més fàcil conèixer de primera mà si dins d’algun grup de musulmans es fa predicació radical o fonamentalista.

Contra el terrorisme

La Federació de Pakistanesos de Catalunya i el Consell Islàmic de Catalunya van fer ahir una roda de premsa conjunta per condemnar qualsevol tipus de terrorisme i demanar que no es criminalitzi els musulmans. El vicepresident de la federació, Afzal Ahmed, que va destacar el caràcter pacífic i treballador de la comunitat musulmana, va expressar el convenciment que els 14 detinguts són innocents i en va demanar la posada en llibertat. També va denunciar que en l’operatiu policial la Guàrdia Civil “no va respectar els símbols” religiosos i va entrar en una mesquita “sense respectar les lleis islàmiques i tirant l’Alcorà a terra”.