Els alumnes nouvinguts que a partir del setembre arribin a Vic o a Reus, un cop començat el curs, sense cap coneixement de la llengua i la realitat social catalanes podran ser escolaritzats, com fins ara, directament en un centre educatiu i rebre la formació bàsica a l'aula d'acollida d'aquest centre, o bé rebre aquesta atenció en un espai d'acollida "transitori", extern a l'escola o institut, també tutelat per mestres i ubicat en dependències municipals.

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar ahir l'experiència pilot que el departament iniciarà en aquests dos municipis el curs que ve, per "millorar l'atenció educativa" als alumnes immigrants en zones que registrin "una forta presència de població estrangera" i una elevada mobilitat en la matriculació, i que també pretén facilitar el funcionament dels centres ordinaris que assumeixen aquesta atenció.

Els espais d'acollida, gestionats de forma conjunta amb els ajuntaments, es crearan a proposta dels municipis i estaran coordinats amb els centres i els serveis educatius de la zona. Maragall va assegurar que els immigrants que s'hi acullin estaran en contacte permanent amb els alumnes de la resta d'escoles i realitzaran activitats conjuntes.

El temps d'estada dels alumnes nouvinguts en aquests nous espais dependrà de cada cas, però cada setembre "els espais s'hauran de posar a zero". Els centres estaran oberts tot l'any (també els mesos d'estiu) i podran oferir atenció a les famílies. Maragall va insistir que comptaran amb un equipament pedagògic similar al de les aules d'acollida de les escoles i instituts.

Els serveis educatius del departament seran els encarregats de determinar la conveniència que els alumnes amb necessitats educatives especials (fonamentalment immigrants) siguin derivats a aquests espais abans d'escolaritzar - se en un centre. "No serà una determinació cega i obligada, va indicar Maragall, sinó que es valoraran diversos factors, entre els quals, a banda de la situació personal de l'alumne, "la disponibilitat o saturació de les aules".

Acollida "integral"

El conseller, que va insistir en la "clara voluntat" de la mesura de "formar part d'una política educativa integral" - responent a les veus que l'han qualificat de "segregadora" - , va defensar que amb la posada en marxa d'aquests espais es compleix una doble finalitat. D'una banda, "disminuir els efectes derivats de la complexitat de gestionar l'arribada incessant i inevitable" de nous alumnes a les aules, amb les repercussions que això comporta per a la "qualitat pedagògica", i en segon lloc "augmentar la capacitat per decidir quina és la millor destinació definitiva" per als nous alumnes. En l'actualitat aquests escolars no sempre s'ubiquen als centres més idonis, sinó allà on hi ha places lliures.

Un cop finalitzada l'etapa transitòria d'estada a les noves aules, l'administració, d'acord amb els pares o tutors de l'alumne, assignarà als escolars un centre educatiu a la zona on estiguin adscrits, i on és probable que hagin de continuar fent ús de l'aula d'acollida del centre. Segons Educació, aquesta assignació contribuirà a "alleugerir" la concentració d'alumnat immigrant en determinades escoles.