NOVETAT · La immigració s’ha convertit en una qüestió clau de la campanya presidencial MARXA ENRERE · Bush cedeix a la pressió i endureix la seva política per mostrar fermesa amb els indocumentats

La campanya presidencial del 2008 té un element nou i gairebé sorprenent. Ja no és només la butxaca o els afers internacionals el que preocupa els electors, sinó també la immigració, convertida ara en el tercer camí de la política nord – americana.

És una qüestió tan important com insoluble, i tancada a qualsevol plantejament racional. Important perquè, si bé els EUA no poden renunciar als treballadors que necessita la seva economia, tampoc es poden permetre perdre el control de les seves fronteres i menys en temps de psicosi terrorista. Insoluble perquè la immigració s’ha convertit en un crit de guerra de les diferents posicions polítiques, amb plantejaments que són xenòfobs, lligats a fidelitats racials o que, simplement, responen a la por.

La por es basa en la consideració que qualsevol solució que no sigui construir una nova versió de la muralla xinesa o deportar els 12 milions que han entrat il·legalment al país suposa una “rendició” a la “invasió estrangera”, encara que ningú pot pensar de debò que es puguin deportar tots els indocumentats o que això tingui sentit des del punt de vista econòmic.

Tot plegat es complica amb el peculiar rebuig dels nord – americans a proveir – se de documents d’identitat, cosa que permetria saber si els treballadors són realment qui diuen ser o si tenen o no permís de residència. Als EUA, el document d’identitat és considerat una “intrusió” del govern en la vida privada dels ciutadans; una ironia, ja que avui el permís de conduir s’ha convertit en la “identificació no oficial” imprescindible per embarcar – se en un avió o, fins i tot, per entrar en trens o edificis. La situació és tan absurda que els ajuntaments donen “carnets de no – conductor” a la gent perquè es pugui identificar.

La resolució de la crisi migratòria era un dels grans objectius del president Bush i una promesa electoral. Com a governador de Texas, tenia prou experiència amb els indocumentats mexicans per saber que la gran majoria van als EUA a treballar: accepten feines que els natius rebutgen, mentre que els immigrants de segona generació s’han integrat tant en la vida del país que sovint només parlen anglès.

Bush va fer un esforç per trobar una solució de compromís amb els demòcrates, amb una proposta per legalitzar la situació dels que ja eren al país, impedir l’entrada en el futur d’altres persones que no disposessin de permís i establir un sistema perquè els futurs immigrants puguin entrar legalment als EUA.

Però la proposta va fracassar a causa d’una rebel·lió dels legisladors republicans, recolzats per alguns demòcrates, que van titllar despectivament de “favorables a l’amnistia” els que volen regularitzar la situació dels que ja resideixen al país. La campanya contra la legalització de la immigració ha tingut prou èxit per intimidar el mateix president, que, desitjós de demostrar que no és tou amb els que “violen les fronteres”, ha ordenat mesures de força com batudes a les empreses que contracten immigrants.

Populisme primitiu

Aquest populisme, que explota la xenofòbia més primitiva contra tot el que sigui estranger, es justifica amb xifres: el 1986, quan hi havia 3 milions d’indocumentats, el president Ronald Reagan els va perdonar amb la promesa de controlar les fronteres en el futur. La realitat, però, és que va continuar la mateixa entrada d’indocumentats i, així, la xifra d’il·legals s’ha quadruplicat.

Mentre el debat segueix, milions de tones de fruites i verdures es podreixen als camps perquè no hi ha prou gent per a la collita. D’altra banda, la frontera amb Mèxic, fortament vigilada, s’ha convertit en un altre negoci per als narcotraficants, que cobren als immigrants a qui ajuden a creuar – la.