La Constitució, en el seu artícle 3, obliga a conèixer el castellà (deure), però no obliga a utilitzar – lo (dret). La llei orgànica del poder judicial, en el seu article 231, obliga a utilitzar el castellà únicament als jutges, magistrats, secretaris i funcionaris. On és, doncs, l’obligació legal de fer ús del castellà a un acusat encara que sigui en territoris de llengua castellana? Molt bé Jaume i Enric.

Josep Maria Miquel

Coma – ruga

Com a ciutadà d’un Estat que es pressuposa modern i democràtic, em poso les mans al cap quan veig com en cadenes de televisió generalistes donen veu a representants de l’extrema dreta. El més preocupant, però, és veure com el públic d’aquests espais aplaudeix amb ganes i força a la demagògia dels extremistes que regalen a les orelles dels televidents un discurs antic, xenòfob (encara que ho neguin) i racista respecte als immigrants. La immigració és un tema delicat, certament. Però si el recel en la societat ja és palpable a peu de carrer, algunes cadenes de televisió haurien de reflexionar severament si poden fer, com Tele 5 i Jordi González van fer dissabte passat, d’amplificadors d’una visió esbiaixada de la realitat en un tema tant sensible com la immigració. El discurs que es refereix als qui vénen de fora com a delinqüents, usurpadors del treball propi i paràsits no pot generalitzar – se a la lleugera. En lloc d’això, s’haurien de buscar més bons mecanismes d’integració, aprofitar – ne la riquesa cultural que suposa la diversitat i treballar per la convivència amb qui només marxa del seu país per intentar viure.

Santi Garcia Ros

Mataró

El 17 de novembre havia de marxar cap a Tarragona amb el tren. Abans d’això em vaig decidir a informar – me a través d’Internet, i la pàgina de la Generalitat m’assegurava que es podien agafar des del passeig de Gràcia i anaven directes a Tarragona, per la línia de Vilafranca. Renfe, en canvi, m’informava que en comptes de l’habitual intercanvi a Sant Vicenç, hauria de fer el transbord a Martorell. Bé. Després de tres trens diferents vaig arribar a les 13h a Martorell (a les 10.30h sortia de casa) i m’informaren primer que el tren cap a Tarragona sortia a les 14.26 h i arribava al voltant de les 16 h a Tarragona. Un altre informador em deia que no, que el tren sortia de Martorell a les 13.42 h i arribava a Tarragona al voltant de les 15 h. Indignat pel xou que tenien muntat els informadors, que més aviat desinformaven, vaig decidir tornar a Cerdanyola pensant que, anant bé, amb el sistema antic tardaves dues hores i poc i amb el nou operatiu entre 4 i 6 hores. Hem guanyat alguna cosa?

Millor que no ens vulguin solucionar res més i s’ocupin d’acabar com més aviat millor les obres del TGV, ja que la paciència té un límit, i l’estan assolint.

Frederic López

Tarragona

Al llarg d’aquests dies, tots els mitjans han informat amb detall de les elevades xifres de trencaments matrimonials. Jo penso que seria una frivolitat quedar – se sols al primer nivell de la notícia, és a dir, en els números. Potser valdria la pena anar a les causes i preguntar – nos el perquè d’aquestes xifres.

No es pot generalitzar, ja que cada cas és cada cas. Però sí que crec que una de les causes és que se’ns parla molt “d’amor” (al cine, als magazins, a les revistes, a les novel·les i mitjans en general) i, en canvi, se’ns diu molt poca cosa de sacrifici, d’entrega, de donació, de generositat, de desviure’s per l’altre. Com que no se’ns parla d’aquestes coses, l’amor no va més enllà d’un simple sentimentalisme tou que s’evapora ben aviat.

D’altra banda, la llei tampoc no hi ajuda gaire. La llei del divorci exprés ha agreujat més encara el problema. El nombre de matrimonis trencats s’ha multiplicat per quatre (més de 145.000 ruptures el 2006). Espero que el govern, amb el mateix zel amb què va implantar el divorci ràpid, endegui polítiques de suport a la família i centres d’orientació i teràpia familiar que ajudin els matrimonis a superar les seves crisis matrimonials.

Jorge Mira

Sabadell

Cecília Llesuy, a la carta del 18 de novembre, deia: “La gran quantitat de traductors que el govern català va enviar a la Fira de Frankfurt evidencia la necessitat d’aquests professionals en aquest món global”. En realitat, el que la gran quantitat de traductors que el govern català va enviar a la Fira de Frankfurt evidencia és el baix nivell d’idiomes de molts dels nostres representants polítics i culturals que hi van viatjar, fet que precisament es contradiu amb les capacitats professional mínimes exigibles per funcionar en un món cada cop més globalitzat.

Eduard

Sant Cugat

Avui m’he donat de baixa de CCOO. Després de molts anys de militància com a comitè d’empresa, abandono el sindicat. Els silencis continus enfront els atacs contra Catalunya per part de la direcció estatal, durant el període estatutari, han estat penosos. Per acabar – ho d’arrodonir la posició de CCOO davant el caos de Renfe ha fet vessar el got dels despropòsits. Ara resulta que no se sumen a la manifestació del dia 1 de desembre. Ja no defensen ni els treballadors afectats pel caos ferroviari. Estar massa pendents de la subvenció de Madrid els ha fet perdre el nord. Amb mi que no hi comptin. No sé quants més seguiran el meu camí cap a un sindicat nacional i de classe, de moment jo penso obrir via.

Andreu Pèrez Lorite

Gavà

Fe d’errades

A l’edició d’ahir, per un error, va aparèixer un Quadern de ciutat que ja havia estat publicat.