Els ajuntaments catalans tindran l'obligatorietat que els plans d'ordenació urbanística prevegin terrenys amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on, si cal, s'hi puguin edificar centres de culte de qualsevol confessió. Aquest és un dels punts més importants del projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos que ahir va aprovar el govern.

La normativa, la primera que es fa d'aquestes característiques a la Unió Europea, garanteix l'exercici real i efectiu del dret de llibertat de culte, vol donar suport a les administracions locals i vetllar per unes condicions adequades de seguretat, higiene i dignitat dels locals. També pretén evitar problemes a terceres persones.

Amb l'aplicació d'aquesta llei el govern vol posar fi al buit legal que hi ha actualment i acabar amb la diferència de criteris de les institucions municipals a l'hora de concedir llicències. El vicepresident del govern, Josep Lluís Carod - Rovira, va explicar que la nova llei neix "de la necessitat de disposar d'un mínim marc legal de cobertura a la pluralitat de centres religiosos que hi ha a Catalunya" i va recordar que "la diversitat també ha arribat al pluralisme de confessions religioses" i que "no té sentit tancar els ulls". "En els últims anys hi ha hagut canvis importants a Catalunya - va dir Carod - Rovira - hi ha població nova i, com a conseqüència d'això, també hi ha confessions noves que ja es veuen amb claredat en molts llocs, tal com es va posar de manifestat en realitzar, prèviament, el mapa de centres de culte".

Segons aquest mapa, a Catalunya hi ha 3.449 centres de culte, dels quals 915 estan vinculats a comunitats no catòliques. D'aquestes, 200 s'han obert en els últims tres anys.

Després de l'Església catòlica, el gruix de llocs de culte pertany a les esglésies evangèliques, on confessa molta de la immigració procedent de Llatinoamèrica, amb un total de 453 centres. En segon lloc hi ha els oratoris islàmics, amb 169 centres, i els salons del regne dels Testimonis de Jehovà, amb 147 centres. Altres religions amb un increment notable de llocs de culte són el budisme, amb 42 centres, l'hinduisme, amb 30 i les esglésies ortodoxes, que tenen 18 locals.

El govern desplegarà en el termini màxim d'un any un reglament que recollirà les condicions tècniques que han de complir els llocs de culte sotmesos al text per garantir - ne la seguretat i salubritat.