DICTAMEN · El Consell Constitucional francès valida els tests genètics per a immigrants però impedeix que es generalitzin CENSURA · Prohibeix el cens per orígens ètnics que pretenia imposar el govern

Després de mesos de polèmica, les proves d’ADN per als immigrants quedaran limitades a França. El Consell Constitucional va acabar ahir amb la llarga discussió sobre els tests genètics per als estrangers que sol·licitin el reagrupament familiar en territori francès, que constituïa l’article més problemàtic de la nova llei per regular la immigració.

Els savis de la més alta instància jurídica francesa van decidir validar el test de la discòrdia, però alhora van limitar – ne substancialment l’aplicació, que quedarà reduïda a casos excepcionals. Després de les esmenes presentades al Parlament francès i de les limitacions del Consell Constitucional, la prova genètica només es podrà realitzar entre mare i fill, amb el seu acord i en els consolats de països on l’estat civil sigui difícil de verificar. L’objectiu ha estat impedir la generalització d’aquesta conflictiva mesura, que fins ara ha aixecat les protestes de l’esquerra, però també del centre polític i de bona part de la dreta gaullista.

Cop dur a Sarkozy

La decisió feta pública ahir assenyala que els tests genètics seran permesos, tot i que amb algunes “reserves precises”. D’entrada, la filiació entre els membres de la família restarà sotmesa a la llei vigent al país de l’immigrant. La prova de filiació es farà, per tant, en funció de les modalitats legalment reconegudes al país d’origen. Els vincles biològics i l’adopció quedaran equiparats.

D’altra banda, les ambaixades i consolats francesos hauran de verificar el conjunt de dades presentades sobre l’estat civil pels sol·licitants i no només limitar – se a practicar la prova genètica, que passa a constituir una mena d’últim recurs. El Constitucional francès ha volgut prohibir d’aquesta manera “una aplicació sistemàtica del recurs als tests d’ADN”.

A més, els savis van censurar un article de la nova norma que pretenia autoritzar censar els ciutadans pel seu origen ètnic, una possibilitat que la llei francesa fins ara ha prohibit escrupolosament. Els savis van considerar que s’oposa al principi republicà d’igualtat.

El suport de mínims que el Consell Constitucional va atorgar ahir a les proves genètiques constitueix un cop dur per a la política d’immigració del president Nicolas Sarkozy. Al darrere d’aquest fre als tests d’ADN i al cens ètnic podria haver – hi la mà de Jacques Chirac, que ahir ingressava per primer cop al Consell Constitucional, del qual passarà a formar part com tots els expresidents francesos.

En els últims anys, Chirac ha estat radicalment contrari a aquest tipus de mesures i molt reticent respecte a la política immigratòria de Sarkozy. Per si fos poc, el president d’aquesta institució, Jean – Louis Debré, és un històric chiraquià enemistat personalment amb l’actual president.

No obstant, el ministre d’Immigració, Brice Hortefeux, va atribuir la censura a “un motiu formal” i es va felicitar que la llei hagi estat aprovada en el seu conjunt.

La norma preveu que els immigrants que vulguin fer el reagrupament familiar parlin francès abans de trepitjar el país, així com l’exigència d’un nivell mínim d’ingressos per mantenir la família i el respecte a l’escolarització dels infants. Totes aquestes mesures eren promeses electorals de Sarkozy.