Entremig de la polèmica desfermada per la reconvenció del rei al president veneçolà Hugo Chávez durant la Cimera Iberoamericana de Xile, ha passat a segon pla una batalla campal lliurada a Madrid per elements d’extrema dreta contra altres joves d’ideologia contrària. El fet no és casual, perquè el novembre és una època plena de recordatoris i efemèrides per a l’extrema dreta, que les aprofita per exhibir – se. El dia 9 de novembre, quan es van complir 18 anys de la caiguda del Mur de Berlín, era també el 84è aniversari del primer intent de cop d’Estat de Hitler a Munic, i es commemoraven 69 anys dels primers avalots antijueus a l’Alemanya nazi. Durant els propers dies, la litúrgia de l’extrema dreta local assolirà també un dels seus punts culminants amb la manifestació prevista per al 20 de novembre, 32è aniversari de la mort de Franco. I el 24 de novembre cal esperar que aquesta extrema dreta, cada cop més disposada a sortir de l’armari, aprofiti una convocatòria dels antifeixistes per manifestar – se en reacció per l’acte del 20 – N. Mentre les organitzacions contra la xenofòbia, el racisme i el feixisme no deixen d’advertir del creixement i la força en augment de l’extrema dreta, aquesta no fa altra cosa que exhibir – se en públic i mostrar la seva disposició a sortir de la marginalitat. A la vista del panorama polític a molts llocs d’Europa, l’aparició entre nosaltres d’un sector ultradretà és una imminència anunciada a bastament. Ara tot just assistim als seus inicis, però quan ja sigui una evidència de la política quotidiana, ningú podrà dir que el fenomen ens agafa desprevinguts. Les efemèrides del novembre per a l’extrema dreta, i la seva presència cada cop més evident, indiquen que és un fenomen prou indesitjat, però que no es pot negligir ni relativitzar amb indiferència.