UMP · “El nostre partit s’escindirà i no podrà sobreviure si no reflecteix la seva diversitat interna” SARKOZY · “Avui tot prové de l’Elisi i poca cosa del Parlament” ADN · “És un error cedir a l’esquerra el monopoli de la defensa de les llibertats”

Les polèmiques proves d’ADN per als immigrants que vulguin demanar el reagrupament familiar a França han fet que François Goulard es converteixi en el cap de files de la dreta antisarkozista. Diversos membres del partit del president, la conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP), han demanat la retirada del test genètic, però Goulard ha estat l’únic que ha arribat a manifestar – se amb l’esquerra. Ministre fins al maig passat, va ser apartat de l’executiu per haver – se negat a fer campanya per Nicolas Sarkozy. Des d’aleshores, aquest pròxim de Dominique de Villepin ha retrobat la seva acta de diputat. Per què s’ha oposat amb tanta fermesa a la introducció d’aquesta prova genètica en la reforma de la llei d’immigració? En primer lloc, per una qüestió de principis, que penso que han de ser importants en política. La meva oposició és radical i he volgut expressar – la de la forma més pública possible. És un error que la dreta cedeixi a l’esquerra el monopoli de la defensa de les llibertats individuals. A França hi ha votants de dreta oposats a aquest test d’ADN. Calia que algú els digués que no estan sols.

La UMP considera que la seva falta de disciplina és perillosa per a la unitat del partit. Ho creu així? En un partit modern hem de tenir dret a expressar opinions divergents. Si no és així, podem deixar de dir – li partit perquè s’haurà convertit en un exèrcit. Avui és gairebé excepcional sentir veus crítiques a la UMP. El primer ministre, François Fillon, li ha fet una advertència i una crida a l’ordre. Què li respon?

És contradictori que el cap d’un govern que defensa l’obertura em critiqui per expressar – me al costat de membres del Partit Socialista. Em fa retrets que no fa als membres del seu propi govern, on hi ha ministres que han criticat obertament les proves d’ADN i no ha passat res. No penso tenir en compte el que diu François Fillon. Si en el futur tinc altres divergències amb el govern seguiré expressant – les amb la mateixa llibertat. ¿Sosté que aquesta polèmica ha posat en dubte l’estratègia d’obertura del president Sarkozy? L’obertura, tal com es practica avui, consisteix a fer que personalitats de l’esquerra entrin al govern, sempre que deixin fora les seves pròpies idees. L’autèntica obertura seria tenir un govern en què persones d’ideologies diferents contribuïssin a traçar una línia governamental més equilibrada. Un govern d’autèntica obertura no hauria aprovat els tests d’ADN.

¿Creu que la unitat absoluta demostrada fins ara per la UMP està acabant amb la seva diversitat interna?

La unitat absoluta de la dreta és fictícia. La dreta francesa no és homogènia. No tots pensem el mateix en matèria social, econòmica, institucional o pel que fa a la immigració i les llibertats. La UMP no podrà sobreviure si no reflecteix aquesta diversitat. Si no, la diversitat acabarà retrobant els seus drets fora del partit. Si no es fa res, una part dels parlamentaris potser s’acabarà escindint per manifestar el seu desacord. Però Sarkozy ha fet tot el possible per impedir aquesta contestació. Ha situat els seus fidels a la direcció i ha suprimit el càrrec de president del partit per evitar que algú pugui contestar el seu lideratge… Sí, és cert. La direcció de la UMP no està dissenyada per admetre la diversitat, que era un dels objectius de la fundació del partit, l’any 2002, a partir de les tres famílies de la dreta. Amb Alain Juppé, que en va ser el primer president, no hi va haver aquest problema. En canvi, Sarkozy ha volgut convertir el partit en una màquina electoral. Passades les eleccions, cal retrobar el debat intern. ¿Creu que el president francès ha esterilitzat el partit? No podem dir que el partit aporti gaire. Avui en dia no passa res dins de la UMP. Res no procedeix del partit. Fins i tot podem dir que molt poc procedeix del Parlament. Tot ve de l’Elisi i del president de la República. És perillós. Cal que els diputats puguin expressar – se i que gosin estar en desacord.

* François Goulard és diputat conservador a l’Assemblea Nacional francesa.