CANDIDATA · La demòcrata Clinton ressuscita el seu programa de cobertura mèdica universal PROPOSTA · El pla preveu exigir a tots els ciutadans tenir una assegurança i ajudar els qui no la poden pagar

“Falta veure què hi ha d’estratègia política… Però almenys, que hi hagi debat ja ens afavoreix”, diu Fernando Muñoz, un immigrant guatemalenc als EUA, en ser preguntat per l’AVUI per la proposta de la senadora i precandidata demòcrata a les presidencials, Hillary Clinton, de garantir la cobertura mèdica a tots els ciutadans.

Els membres de les minories – entre les quals es compten els hispans – són els que tenen pitjor accés a la sanitat i els que menys contracten una assegurança mèdica, “quan són els que més ho necessiten, ja que realitzen feines físiques, però no s’ho poden permetre perquè després d’enviar diners a casa et quedes sense gaire res”, diu Muñoz.

Després d’un intent fallit fa tretze anys que gairebé li va costar la presidència al seu marit, Bill Clinton, la senadora per l’Estat de Nova York ha recuperat el projecte de reforma sanitària. La seva proposta exigirà als ciutadans disposar d’una assegurança mèdica, com ara s’exigeix l’assegurança de cotxe, i inclourà una política de subsidis per fer – les més assequibles. Als EUA hi ha 47 milions de ciutadans – 8 milions són nens – que no estan assegurats. “Qualsevol intent de millora és fonamental, perquè la situació és tercermundista pel que fa a la sanitat i l’educació”, diu l’artista Anita Glesta. Ella es pot permetre una assegurança, però considera que la “cobdícia” de les asseguradores està malmetent la qualitat de la sanitat. El pla també vol acabar amb la discriminació que practiquen les asseguradores, que ara poden denegar la cobertura mèdica a aquells clients que no els interessen.

Clinton promet simplificar el sistema i donar més opcions als consumidors. “Si t’agrada l’assegurança que tens, et quedes igual, però si vols canviar – la o no en tens, ara tindràs una varietat entre la qual escollir”, va dir la senadora, que sembla haver – ne après dels errors del passat, ja que la por dels ciutadans a haver de canviar d’assegurança o de metge va ser un dels motius del fracàs del 1994. “Aquests són nous temps i aquest és un nou pla”, va dir Clinton.

No és cert que als EUA no hi hagi sanitat pública. Per a les persones de més de 65 anys i per a la gent amb pocs recursos hi ha Medicare i Medicaid, tot i que no sempre ofereixen una atenció totalment gratuïta. El problema ve quan no ets prou pobre – amb un sou base ja no hi entres – , però tampoc prou ric per contractar una assegurança privada. Així, les més perjudicades són les famílies de classe mitjana i ingressos modestos, un 70% de les quals no tenen assegurança. “Un de cada quatre nord – americans diu que la seva família té problemes per pagar l’assegurança mèdica, però asseguradores i farmacèutiques continuen fent negoci”, va dir John J. Sweeney, president del sindicat America’s Union Movement.

El pla d’elecció sanitària de Clinton continuarà obligant el govern a donar cobertura mèdica als ciutadans sense recursos, mentre que exigirà a les grans empreses que donin assegurança a tots els seus treballadors. Això no és vist amb bons ulls per Rose Unes, que tem que les empreses comencin a contractar “treballadors freelance per estalviar – se l’assegurança”. Unes té una assegurança que els cobreix a ella i el seu fill gràcies a l’empresa on treballa, però tot i així ha de pagar 300 dòlars mensuals.

El pla té un cost de 79.000 milions d’euros l’any i una part es finançaria revocant la retallada d’impostos que va impulsar Bush per als més rics. La proposta va ser criticada pels republicans, que van ressuscitar el fantasma de “la socialització de la sanitat”. “Hillarycare – el malnom que va fer fortuna fa tretze anys – continua sent una mala medecina”, va dir el precandidat Mitt Romney.

Altres precandidats demòcrates proposen assistència sanitària universal, però el 65% dels nord – americans tenen més confiança en Hillary per reformar el sistema.