La gent encara pixa al carrer al Raval, però això no es pot comparar amb la tropa que transita pel Gòtic

Torna setembre i val la pena fer un cop d’ull enrere: passejada d’inspecció un dia d’estiu a la matinada per Barcelona, Cap i Casal de l’Ordenança i dels Transformadors.

És impressionant. Cal ser – hi per veure – ho. Són les tres i som als peus del monument a en Pitarra. La quantitat de gent és la mateixa que durant el dia. És una data normal i corrent, sense festes ni macroconcerts. La Rambla es troba, a aquestes hores, literalment presa pels guiris, pels estrangers més noctàmbuls. Els indígenes hi són en minoria i intenten camuflar – se. Si vas des d’Escudellers, pel carrer del Vidre, a la plaça Reial, els tres mascles i la femella que hi ha pixant pels racons i els portals fan tot el posat i l’aspecte de ser guiris. Han après ràpid com funciona la cosa. O potser ja han arribat alliçonats. Hi ha cues llargues a la plaça per entrar als locals més coneguts, els de sempre: el Jamboree, el Sidecar, el Karma, que a aquestes hores, normalment, ja no ofereixen música en directe, però tenen DJs que fan el fet. A les cues, sents bàsicament anglès. De l’altra banda de la plaça Reial, els que trobes asseguts a la vorera, vomitant, al carrer Ferran, també.

Si et trasllades cap al Raval, la cosa, curiosament, canvia. Pots anar – hi pel carrer Sant Pau, si t’hi veus amb cor. Amb el putam més revellit i resclosit i el personal més caspós sorgit del túnel del temps, hi ha marroquins, paquis, etc., però aquests no són guiris. A la rambla del Raval hi ha gent de tot arreu, incloent – hi guiris, però l’ambient és diferent. Per què? Al carrer d’en Robador, locals com la Bata de Buatiné són plens a vessar, com cada dia, però l’ambient és tranquil.

Per què hi ha tant de descontrol a la Rambla i al Gòtic? Per què no n’hi ha tant – o gens – pel Raval? Hi té a veure el fet que en un lloc els guiris passavolants hi són majoria i en l’altre no?

A la Barcelona temàtica del 2007 cada cop més la Rambla fa de frontera invisible. Cap al Gòtic, el turisme noctàmbul més internacional, de més baixa categoria. Van a allò que surt a les guies, tant si són secretes, de bon rotllo, o clàssiques. És un campi qui pugui. Cap al Raval, els guiris són més alternatius, més de porro que no pas de litres i litres de cervesa. La gent encara pixa pel carrer, al Raval, però no es pot comparar amb la tropa que transita pel Gòtic. Entre d’altres raons perquè el Raval és ple de magribins i pakistanesos que no ho fan mai. Al Gòtic, segons el moment, hi trobes la púrria de la púrria dels guiris.

No cal dir que no és culpa seva. A més, ja ho hem dit, en una determinada hora són majoria, una majoria aclaparant, que corprèn, què hi pots fer? Hi tenen les cerveseries internacionals i els apartaments – clandestins o no – . És el seu territori.

Això és el que hi ha.