El ministre d’Interior i el cap de policia de l’antic règim sud – africà, condemnats per intent d’assassinat d’un activista negre

Tots dos han admès la culpabilitat, però el compliment de la pena s'ajorna cinc anys

Tot i la finalització dels treballs de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, Sud - àfrica continua revisant alguns dels crims i abusos comesos durant el règim de l'apartheid (1948 - 1994). Ahir es tancava un dels judicis més emblemàtics al país, quan el Tribunal Superior de Pretòria feia públic que l'exministre de l'Interior, Adriaan Vlok, i l'excap de la policia, Johan van der Merwe, han estat condemnats a 10 anys de presó per l'intent d'assassinat del llavors activista Frank Chikane.

Tanmateix, el compliment de la sentència ha quedat suspès fins d'aquí a cinc anys. Ni Vlok ni Van der Merwe aniran d'entrada a la presó en ajornar - se el compliment de la pena arran de les negociacions entre la defensa i la fiscalia. Tres acusats més han estat condemnats a cinc anys de presó - també en suspensió - pel mateix cas.

Chikane, un pastor negre protestant que encapçalava durant l'apartheid el Consell Sud - africà d'Esglésies és avui director general de la presidència. Va patir un intent d'assassinat el 1989, quan sota les directrius del règim li van enverinar la roba abans que se n'anés de viatge a l'estranger.

Rentar - li els peus

Present ahir a la sala del tribunal, a la sortida, Chikane va declarar: "Estic content perquè ja sé què va passar, i aquí s'acaba tot". Curiosament, l'agost de l'any passat, en un acte sense precedents, Vlok, de 69 anys, va presentar - se al despatx de Chikane amb dues tovalloles i una palangana per rentar - li els peus en senyal de penediment. "Hem d'alliberar - nos dels actes horrorosos del passat", va valorar Chikane en recordar l'episodi.

Bona part dels crims comesos a Sud - àfrica durant el període racista, tant els del règim com els dels grups armats que el combatien, van ser amnistiats un cop tancada la Comissió de la Veritat i la Reconciliació. Davant d'aquesta institució hi van comparèixer aquells que es van declarar culpables d'assassinat, tortura i desaparicions, i van ser amnistiats. Però en el cas de Chikane, els acusats mai no es van presentar a la Comissió, motiu pel qual es va iniciar un procés en contra d'ells.

La vista judicial a Pretòria, que es va fer en llengua afrikaans, havia despertat gran expectació perquè inevitablement ha servit per reobrir algunes ferides encara recents. El debat ha sorgit entre aquells que demanen sentències més dures i els que advoquen perquè a Vlok i aquells que han passat per la justícia se'ls tracti igual que als responsables dels grups rebels que van lluitar contra l'apartheid.