FRE · Sarkozy, fustigador del flirteig de Chirac amb les dictadures, modera ara la seva promesa de “ruptura” CANVI · Modifica la ruta prevista i avui visita Gabon i no Sud – àfrica, model de democràcia

Nicolas Sarkozy va posar ahir els fonaments de les noves relacions que vol edificar amb els socis africans. El president francès va iniciar el seu primer viatge a l’Àfrica subsahariana amb una visita oficial que ahir el va portar al Senegal, on va pronunciar un discurs dirigit a la joventut del continent en una universitat de Dakar. Sarkozy havia anunciat una “ruptura” en les relacions franco – africanes per “acabar amb els vells dimonis del clientelisme, el paternalisme i l’ajudantia”. Finalment, conscient que la diplomàcia no permet cap gir brusc, es va veure obligat a moderar el seu discurs, equilibrant els atacs al continent que l’acollia amb una autocrítica infreqüent.

“No he vingut a negar els crims ni les faltes, perquè n’hi ha hagut”, va dir el president francès, tot apuntant que l’Àfrica també té “una part de responsabilitat en la seva pròpia desgràcia”. Sarkozy va reconèixer que “la colonització va ser una gran falta que va destruir l’autoestima del colonitzat i va fer néixer al seu cor l’autoodi”, que va afirmar que “sempre desemboca en l’odi als altres”. Però el president va indicar que Europa “no és responsable de les guerres que els africans lliuren entre ells”, ni dels “genocidis”, dels “dictadors”, del “fanatisme” o de la “corrupció”.

En els últims anys, Sarkozy havia estat molt crític amb la línia diplomàtica del seu predecessor, Jacques Chirac. Les fílies africanes de l’expresident li havien permès tenir una excel·lent imatge entre els dirigents del continent – fins i tot es va guanyar el sobrenom de Chirac l’àrab – , però a costa d’una certa permissivitat en els afers de l’Àfrica. Durant els 90, Chirac va arribar a qualificar les repúbliques africanes de partit únic com a exemple del triomf de la democràcia. L’arribada al poder de Sarkozy, clarament partidari del dret d’ingerència, feia preveure un canvi radical en les relacions de París amb l’Àfrica francòfona.

Finalment, Sarkozy ha hagut de moderar les seves ambicions. Inicialment, aquest primer viatge oficial havia de conduir – lo al Senegal i a Sud – àfrica, un país anglòfon i tradicionalment allunyat de l’eix diplomàtic traçat per París. La tria de dos Estats que funcionen raonablement bé feia pensar en un canvi d’estratègia per aïllar els països amb un gran dèficit democràtic. Finalment, Sarkozy ha decidit canviar Sud – àfrica per Gabon, on avui s’entrevistarà amb l’històric dirigent Omar Bongo, que porta 40 anys al poder gràcies a una certa autocràcia. D’aquesta forma, Sarkozy sembla voler perpetuar els vincles amb l’Àfrica francòfona que no ha canviat des de les declaracions d’independència dels anys 60, que Gabon exemplifica a la perfecció.

La imprevista escala a Libreville, la capital de Gabon, ha desagradat l’esquerra francesa i una part de la dreta decebuda amb les promeses de Sarkozy en la nit de la seva elecció, quan va anunciar unes noves relacions amb el continent africà. Feia temps que Sarkozy tenia al cap un canvi d’aliances.

El maig del 2006, en una visita oficial a Benín, Sarkozy va prometre “transparència” en les relacions amb l’Àfrica per acabar amb les pràctiques chiraquianes. A l’aeroport, va ser rebut amb pancartes que deien “Sarkozy Hitler” o “Bastard hongarès”. La rebuda dispensada al president francès ahir a Dakar va ser més calorosa, tot i el malestar generat per la creació del ministeri d’Immigració i els diversos anuncis per restringir la immigració i frenar el reagrupament familiar.

“Els joves africans tenen dret al desenvolupament, a la formació i a l’ocupació, però per ajudar el seu país i no per abandonar – lo”, va dir el president francès en roda de premsa. “Sarkozy té raó”, va respondre el president senegalès, Abdoulaye Wade. “Ens hem entès amb prou rapidesa després d’algunes incomprensions inicials, simplement perquè hem decidit parlar el llenguatge de la veritat”, va concloure.