El ministeri d'Interior va estudiar l'any passat 4.515 sol·licituds d'asil, però només va concedir l'estatus de refugiat a 168 persones (el 3,7% d'expedients). A 188 més (el 4,1%) els va concedir una protecció complementària. Unes xifres molt allunyades de les de França, per exemple, on 9.586 persones van veure reconeguda l'any passat la seva condició de refugiats.

Coincidint ahir amb el Dia del Refugiat, la secretària general de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Àgata Sol, va denunciar que l'asil està amenaçat i va recordar que Espanya continua a la cua d'Europa en la matèria. "Es fa una interpretació molt restrictiva del marc jurídic que possibilitaria protegir les persones que arriben aquí", va lamentar. Actualment, es reconeix el dret d'asil a les persones procedents de països en conflicte bèl·lic o amb persecució política, com Colòmbia, Nigèria, el Marroc, Costa d'Ivori, Algèria i Bangla Desh, però queden fora de la mesura la majoria de les 32.000 persones que van arribar en pastera a les Canàries procedents de Mauritània, el Senegal i Mali.

La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat reclama que s'actualitzin les condicions per ser reconegut refugiat i es creï la mesura de protecció temporal en crisis humanitàries. "La vulneració dels drets econòmics, socials i culturals és la causa que ara motiva les migracions - va recordar Sol - . Els pescadors marxen del Senegal perquè no poden pescar i fugen amb pastera a les Canàries. No tenen reconegut el dret al treball al seu país i aquí tampoc no troben protecció".

La raó per flexibilitzar les condicions i obrir més el dret d'asil és senzilla: la Convenció de Ginebra es va firmar fa més de cinquanta anys i el món des de llavors ha canviat molt.

El cas d'un refugiat

Mohamed, de 22 anys i de Costa d'Ivori, és una de les poques persones que ha aconseguit l'estatus de refugiat a Catalunya. Viu a Parets del Vallès i treballa en el servei de neteja d'uns laboratoris. Va fugir de la guerra fa un any, però encara no se sent integrat a Catalunya. "Aquí estic protegit, però la família i els amics els tinc allà", explica amb més tristor que alegria.