La població estrangera continua creixent a Catalunya, però ho fa - oficialment - a un ritme molt més lent que en els últims anys. Les dades provisionals facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística indiquen que l'1 de gener del 2007 Catalunya tenia 7.197.174 habitants, és a dir, 62.477 persones més que un any abans. D'aquest total, el padró oficial registrava a principis d'any un total de 966.004 persones de nacionalitat estrangera, és a dir, 52.247 estrangers més que l'any anterior. Destaca el fet que l'augment de la població estrangera a Catalunya va ser el 2006 menys de la meitat que l'augment del 2005 (114.853 empadronaments nous d'origen estranger).

L'estadística sobre immigració s'ha vist molt afectada els últims anys pels processos de regularització, però les dades de l'últim any indiquen una clara desacceleració respecte a la tendència iniciada als anys 90.

Amb tot, les dades oficials indiquen que la població de nacionalitat estrangera representa actualment el 13,42% de la població total, davant del 12,80% de l'1 de gener del 2006 i l'11,42% de l'any anterior.

En xifres relatives, la població d'origen estranger va créixer l'any passat un 5,71%, mentre que la resta de la població (nacionalitat no estrangera) va augmentar només un 0,16%. Dit d'una altra manera, com s'observa des de fa més de dues dècades, la població de Catalunya creix gairebé exclusivament per l'aportació d'efectius immigrants. Aquest fenomen demogràfic és encara més evident si es recorda que, a més, una part cada vegada més important dels naixements (altes en el padró per naixements) correspon a famílies formades totalment o parcialment per persones de nacionalitat estrangera.

Creixement relatiu

Catalunya continua liderant la llista estatal per nombre absolut de persones estrangeres empadronades (966.004), davant de la comunitat de Madrid (854.232), el País Valencià (727.080) i Andalusia (526.942). No obstant això, en xifres relatives, la comunitat amb més proporció d'immigrants és Balears (18,4%), seguida del País Valencià (14,9%), Múrcia (14,4%), Madrid (14,1%) i Catalunya (13,4%).

Per contra, les comunitats amb menys proporció d'estrangers són Extremadura (2,7%), Galícia (2,9%) i Astúries (3%). En dades absolutes, les comunitats on l'any 2006 es va produir un augment més elevat d'estrangers van ser el País Valencià (59.005 estrangers més), Madrid (53.720) i Catalunya (52.247).

Lideratge del Marroc

Entre els empadronats a Catalunya, destaquen els immigrants procedents del Marroc (189.719), l'Equador (81.205), Romania (63.305), Bolívia (51.315) i Colòmbia (42.546). També destaca el fet que el nombre d'equatorians empadronats a Catalunya es va reduir l'any 2006 amb 5.505 persones menys. En el mateix sentit es van reduir els nacionals d'Argentina (3.710 menys) i de la Xina (1.386). En canvi, destaca el fort augment de bolivians (15.928), romanesos (11.952) i italians (5.743).