Els beneficiaris del programa de retorn voluntari han estat sobretot bolivians, uruguaians, argentins i xilens

Dones soles amb fills i 'sense papers' que no poden treballar decideixen tornar amb la família

Dues - centes cinquanta persones han vist com el seu projecte migratori no ha funcionat en l'últim any i mig i s'han acollit al programa de retorn voluntari d'immigrants des de Catalunya (Previcat) per marxar cap al seu país d'origen. El perfil majoritari és de llatinoamericans, sobretot bolivians, uruguaians, argentins i xilens, que no han trobat una feina que els permeti mantenir - se aquí. L'ajuda consisteix en el bitllet per viatjar i un suport econòmic, i la tramita l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) sempre basant - se en un informe social elaborat pels serveis socials municipals.

El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, assenyala que entre els sol·licitants tant hi ha persones individuals com famílies senceres que un cop a Europa, on pretenien guanyar - se millor la vida que al seu país, no han trobat el que s'esperaven. Un col·lectiu que destaca és el de dones soles amb fills a càrrec que es troben sense cap xarxa familiar ni social al darrere; com que no poden tenir cura de les criatures i treballar a la vegada, no tenen més remei que tornar amb la família.

Dels retornats, quatre de cada deu són dones i dos de cada deu són menors. Precisament, les dones soles amb fills s'estan convertint els últims anys en un dels perfils que més acudeixen a demanar ajuda a entitats socials, com Càritas.

Un altre col·lectiu important que opta pel retorn voluntari són els sense papers, perquè no poden treballar si no és en l'economia submergida i sovint en condicions d'explotació.

L'ajuda que reben les persones per tornar a casa són el bitllet d'avió i en alguns casos els bitllets per traslladar - se a l'interior de l'Estat espanyol i al país d'origen; la tramitació de la documentació de viatge i assistència en els punts de trànsit; un ajut en metàl·lic i la recollida i assistència a la destinació final, quan es considera necessari.

Sis mesos a l'Estat

S'hi poden acollir les persones, tant si estan en situació regular com irregular, que acreditin una residència mínima de sis mesos a l'Estat amb un document oficial, com ara l'empadronament. Per aconseguir l'ajuda, però, cal un informe social, elaborat pels serveis socials del municipi on s'està empadronat o bé per una ONG. La sol·licitud es deriva a l'oficina de l'OIM a Catalunya i després a la de Madrid.

"És una eina important per als serveis socials. Si una persona no està bé aquí, se li ha de facilitar el retorn", planteja Amorós. A més de les dificultats econòmiques que no els permeten ni tan sols cobrir les necessitats més bàsiques i els obliguen a acudir als serveis socials, moltes de les persones que s'acullen al programa presenten problemes anímics, com ara depressió, ansietat o baixa autoestima, i són presa fàcil per caure en enganys i estafes, perquè tenen una gran vulnerabilitat tant econòmica com social.