TRANSVERSAL · La Plataforma per Catalunya s’ha beneficiat a Vic d’un vot que engloba habituals dels partits tradicionals i abstencionistes RESPOSTES · La certa desídia política de l’Ajuntament en matèria d’immigració, la insuficiència de serveis i la manca d’informació expliquen l’èxit, segons veïns i analistes

Fa poc menys d’un any, un col·lectiu d’immigrants subsaharians del Remei de Vic, un dels barris de la ciutat amb un índex més elevat de població nouvinguda, va voler obrir una església pentecostal. La resposta al temor dels veïns de què passaria si tenien el temple sota casa no la va donar l’Ajuntament sinó Josep Anglada, que va recollir el malestar i va donar suport a una recollida de signatures contra la iniciativa dels immigrants. Aquesta és la manera de recaptar vots del líder de la Plataforma per Catalunya: “Si davant un tema que preocupa els ciutadans la classe política es manté muda, l’únic que faci una proposta, per descabellada que sigui, acabarà aconseguint certa adhesió”, interpreta el politòleg vigatà Josep Maria Reniu.

A les eleccions de fa una setmana, aquest suport es va materialitzar en els 4 regidors que tindrà la PxC al consistori i que la converteixen en la segona força. “Podíem pensar que creixeria, però mai que quadruplicaria els resultats de fa 4 anys”, comenta Reniu, que apunta que un de cada cinc votants de Vic va decantar – se per la PxC. El sociòleg Jordi Collet, veí del Remei i professor de la Universitat de Vic, afegeix que les meses electorals on fa 25 anys guanyava el PSUC són les mateixes on ara la PxC ha arrasat. Reniu matisa que “és impossible traçar un únic perfil de votant” ja que “el vot que ha recollit Anglada és transversal i tant engloba abstencionistes com persones afins a forces tradicionals” i “de qualsevol districte de la ciutat”. Pel politòleg, “l’únic que tenen en comú és que davant la desídia de l’Ajuntament en matèria d’immigració, s’han deixat convèncer per un discurs demagògic”.

Si aquest tancar – se en banda del consistori es barreja amb el que Reniu considera “factors de percepció personal”, la mescla acaba resultant explosiva. No sembla descabellat pensar que molts votants de la PxC són ciutadans molestos perquè, per exemple, les places reservades a nouvinguts han deixat el seu fill fora d’una escola o perquè algú els ha dit que els immigrants reben cada dia un xec per comprar el menjar que necessitin. “La por, el desencís i la insuficiència de serveis públics afegits a la manca d’informació poden explicar moltes coses”, apunta Jordi Collet.

La sensació de patir un greuge en matèria de serveis respecte els immigrants la percep, cada dia, Kilian Rabinat, entre els seus veïns. Ell és el president de la Unió de Comerciants del Remei i l’Estadi (UCRE) i, per tant, l’encarregat de vehicular les queixes dels socis fins a l’Ajuntament. “Molts botiguers estan convençuts que, a l’hora d’obrir un comerç, l’administració fa la vista grossa amb els immigrants i exigeix fins al mínim detall als autòctons”, apunta Rabinat, que, a tall d’exemple, parla de l’obligació de retolar en català o de complir els horaris d’obertura. Segons el president del la UCRE, “així es crea un clima de convivència no gaire agradable al barri”, on, a més, puntualment hi ha baralles o discussions que, malgrat produir – se gairebé sempre entre immigrants, han acabat fent palesa la sensació d’inseguretat. “En el fons al final tots som hipòcrites, perquè per davant diem que no passa res però els mirem amb recel i més d’un ha acabat votant el que els vol fer fora”, afegeix Josep Cortacans, president de l’Associació de Veïns del Remei. Segons apunta Rabinat, tothom és culpable de la creació de guetos: “Som nosaltres els que lloguem habitatges a preus desorbitats que fomenten els pisos pastera”.

“Passada la histèria inicial, ara no toca insultar els votants de PxC sinó intentar entendre què ens volien dir amb el seu vot”, comenta Jordi Collet. Pel sociòleg, “Vic és l’avançada de la realitat catalana i del que, per tant, pot ser que veiem arreu d’aquí a uns anys”. Per això la recepta de Reniu per executar aquest mandat té tres eixos: “Aïllar Anglada en termes polítics, fomentar una acció unitària dels partits demòcrates i plantejar un debat seriós i responsable en matèria d’immigració que impliqui els agents socials”. Una setmana després de les eleccions, aquesta sembla ser la voluntat dels polítics vigatans. Reniu augura que “si no aprenen dels errors comesos, la ciutat en patirà les conseqüències el proper cop que es cridi els ciutadans a votar”.