SINTONIA · Zapatero i Sarkozy es van mostrar relaxats i somrients després d’anteriors topades per immigració o el Tractat de la UE ELOGIS · El president francès destaca la bona relació que mantenia amb Rubalcaba quan ell era ministre d’Interior

Nicolas Sarkozy no va tenir ni un mal gest ni una mala rèplica cap a José Luis Rodríguez Zapatero a la qual es pogués agafar Mariano Rajoy per poder dir que la primera visita del nou president de la República veïna no havia anat prou fina. Zapatero estava encantat, i somreia satisfet a preguntes incòmodes – que no va respondre – , com ara quin futur espera a Iñaki de Juana Chaos o com li ha caigut la dimissió del seu amic Miguel Sebastián. Potser hauria preferit trobar – se amb la seva col·lega Ségolène Royal, però si és així no se li notava gens i no deixava de llançar apel·lacions a “l’amistat” entre Espanya i França.

Sarkozy, acompanyat d’una cort periodística només equiparable a la de la ja llunyana visita de George Bush – quan manava Aznar – i a una altra més recent de Vladinir Putin, dominava l’escenari com si tota la vida hagués estat el president de la France.

Ahir no era dia d’exhibir desencontres, després de les topades que Zapatero i Sarkozy havien mantingut no fa gaire temps en immigració o sobre el futur de la UE. Pel francès era dia de reconciliacions i de glossar antics col·legues, com ara el ministre d’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba. Precisament sobre el seu negociat, el terrorisme, Sarkozy assegurava que el més important és que els rellotges de Madrid i París “tinguin sempre la mateixa hora”.