Una victòria ajustada per a Andrzej Duda, el president a qui s’anomena el bolígraf de Jaroslaw Kaczynski perquè signa obedientment totes les lleis i iniciatives de l’home fort de Polònia, o un desafiament del nou líder de l’oposició liberal i europeista, Rafal Trzaskowski, l’alcalde de Varsòvia. El resultat electoral –un 51,2 % per a Duda i un 48,7 % per al seu rival– en la segona volta de les presidencials de diumenge passat dibuixen una Polònia dividida. No perquè tots dos contrincants representin posicions tan antagòniques com sembla –es tracta de dreta radical contra centrisme també d’essència dretana–. Però sí per com es veuen una i altra opció des del conjunt de la Unió Europea (UE) o pel que hauria implicat una victoria liberal en les relacions futures entre Brussel·les i Varsòvia.

La línia de Kaczynski, líder del partit Llei i Justícia (PiS), amb majoria parlamentària, és un dels maldecaps constants procedents de l’est europeu en direcció a Brussel·les. La Comissió Europea (CE) té obert un expedient contra la seva reforma de la justícia –que atempta contra el principi fonamental de la separació de poders–, hi ha denúncies constants pels intents de controlar els mitjans de comunicació i una hostilitat oberta des de l’Estat –representat pel president o pel govern del PiS – al col·lectiu LGTBI i altres minories, inclosos els refugiats o immigrants no catòlics.

Trzaskowski era l’esperança de canvi. No és exactament un abanderat dels drets dels homosexuals –és contrari a l’equiparació total dels seus drets, com ara a l’adopció de fills per parelles del mateix sexe–. Però obria una perspectiva d’afluixar les tensions o d’actuar, si més no, de contrapès, a la dinàmica autoritària de Kaczynski, que s’hauria quedat sense el seu bolígraf presidencial. Teòricament, un president a Polònia ha de tenir una certa neutralitat, ja que formalment deixa de banda la seva militància d’origen. El grau de lleialtat de Duda cap als Kaczynski ve de molt abans de l’inici del seu primer mandat com a president, el 2015. Va formar part del cercle intern de l’expresident i germà bessó de Jaroslaw, Lech Kaczynski. La mort d’aquest, en l’accident aeri de l’aeroport rus de Smolenks, el 2010, el va convertir en orfe o hereu polític del seu padrí.

El PiS va saber mobilitzar ara el vot rural –més tradicionalista i conservador– a favor seu. També va tenir la complicitat mediàtica dels mitjans estatals, al servei del PiS.