El racisme es manté latent i, en certs àmbits, de manera més indissimulada. Ho feia palès SOS Racisme en el seu informe anual i ho lligava directament amb el discurs xenòfob de determinades formacions polítiques. I ho deien així, en plural. Perquè ara mateix el racisme i la xenofòbia ja no és terreny exclusiu de la ultradreta. Aquesta diferenciació, de manera directa o indirecta, entre els d’aquí i els d’allà ja l’abraça també Ciutadans i el PP. Només cal recordar la proposta de Pablo Casado sobre endarrerir l’expulsió de les dones immigrants sense papers que donin els seus fills en adopció.

Segons les dades de SOS Racisme, hi ha un clar impacte d’aquests discursos que, juntament amb la falta de polítiques de cohesió en molts barris, posen la metxa i l’espurna per fer esclatar tensions socials. D’aquesta manera, els partits racistes, xenòfobs i classistes de la dreta i la ultradreta se serveixen a si mateixos l’excusa perfecta per seguir abanderant les teories contra la immigració. Un sistema de manipulació de la ciutadania pervers.

La convivència és un dels reptes de la nostra societat. L’acceptació de la diferència, la desmitificació i la integració són deures pendents, malgrat l’esforç que s’hi ha abocat, especialment per part de moltes entitats socials. I, tot i que el moment polític no bufa a favor, s’hi continua treballant amb intensitat. Això sí, una mica més de suport no els faria cap mal.