Incapaç de trobar una estratègia humanitària i eficaç per aturar l’arribada massiva d’immigrants i refugiats, la UE persisteix en l’anomenada “externalització del control de la frontera sud”, és a dir, pagar els governs de l’altra riba mediterrània perquè segellin les seves costes i no deixin que en salpin pasteres i altres embarcacions precàries rumb cap al nord. Ho ha fet, en graus diversos, amb Turquia, Líbia, Tunísia i el Marroc i ara sembla haver trobat el model ideal en Egipte, on l’exèrcit impedeix les sortides clandestines directes cap a Europa. Llàstima que la contrapartida, com sempre, és tancar els ulls a les violacions dels drets humans que patiran aquests immigrants i refugiats, atrapats en el que creien un país de trànsit.