L’Estat espanyol és ja la primera porta d’entrada a Europa pel Mediterrani. 18.016 immigrants han arribat a l’estat espanyol per mar des de principis d’any, superant els 17.827 que ho han fet a Itàlia i els 14.678 que han arribat a Grècia. Són les últimes dades de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), de meitats de juliol, que assenyalen també que les persones que han perdut la vida o han desaparegut intentant arribar a Europa travessant el Mediterrani són 1.443, de les quals 294 en ruta a Espanya. Les xifres mostren el canvi de tendència en la travessia i els primers països d’arribada. Mentre que el 2017 Itàlia va registrar un total de 119.369 arribades – per mar i per terra – , Espanya va acumular – ne 28.707, un nombre molt inferior.

D’acord amb un informe de l’OIM, en els primers tres mesos del 2018 Itàlia només va comptabilitzar 6.290 arribades, en comparació a les 24.292 en el mateix període l’any 2017 mentre que a Espanya la xifra del primer trimestre d’enguany, 4.984, és similar a la de l’anterior, 5.204. En total, entre el gener i el març el flux d’immigrants a costes italianes, espanyoles, gregues o búlgares va arribar gairebé als 19.000, fet que suposa una disminució de prop del 50% respecte la mateixa etapa l’any anterior, quan les arribades van ser unes 34.500 als mateixos estats. L’OIM atribueix la davallada a la reducció de les arribades a Itàlia.

Entre el 2015 i el 2017 els estats de la UE van autoimposar – se el repartiment obligatori d’immigrants des d’Itàlia i Grècia, fins ara les principals portes d’entrada a la UE des del Mediterrani. L’anomenat sistema de quotes per reubicar refugiats ubicats en aquests dos països, però, ha estat incomplert en bona part per alguns estats com Espanya. A més, des de la seva finalització el setembre passat, la UE ha estat incapaç de trobar un nou pla conjunt per abordar la qüestió migratòria.

A finals de juny, els 28 van acordar en cimera europea a Brussel·les el repartiment voluntari dels immigrants rescatats al mar i enviar – los a “centres controlats” dins la UE. Per altra banda, també van emplaçar les institucions europees a “explorar ràpidament” l’opció d’establir les anomenades “plataformes regionals de desembarcament” fora de territori europeu.