L’habitual brogit de la cèntrica Trafalgar Square va cedir el lloc ahir al recolliment. Centenars de persones van omplir al vespre la turística plaça del centre de Londres en una vetlla per recordar les víctimes de l’atac de dimecres prop del Parlament britànic.

Amb el trànsit tallat, un silenci insòlit envaïa l’indret mentre queia la nit i els voluntaris encenien espelmes. “Amor per a tothom, odi per a ningú”, deia una pancarta que duia un grup d’homes musulmans. “Aquests fets no tenen res a veure amb la religió, això és pur terrorisme”, condemnava Ali Raza, un estudiant londinenc de 23 anys.

Cadascú tenia un motiu per acudir a la vetlla. Gary Hunnam, de 28 anys, també viu a Londres i la seva parella és oficial de policia. “Ens va tocar molt ahir sentir que un agent havia estat atacat i vaig pensar que estaria bé sortir i mostrar solidaritat amb tots els que en van resultar afectats.” Prop d’allà, Helen Pallot, de 26 anys, habitant de la perifèria de la capital, sostenia un ram de flors que tenia intenció de deixar dipositat en algun lloc de la plaça. “Tinc un munt d’amics i família que treballen a cinc minuts d’allà [l’escenari de l’atemptat], i això et fa pensar”, va dir. “Em vaig enfadar i em vaig sentir trista, i vaig voler venir aquí per demostrar que encara podem estar tots junts”, hi va afegir.

En la mateixa línia s’expressava un home amb una nota escrita a la mà: “Londres no tornarà a ser colpejada. Estem units.”

La ministra de l’Interior, Amber Rudd, i l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, van pronunciar unes paraules per a la multitud congregada i tots junts van observar un minut de silenci abans de finalitzar l’acte. Va ser el colofó d’un dia estrany, en què la consigna era fer el cor fort i reprendre la normalitat. El pont de Westminster, normalment ple de turistes fent – se selfies amb el Big Ben de fons, estava desert i encara s’hi podien veure taques de sang dels vianants envestits per l’agressor. Després de l’agitació de la vigília, els londinencs, molts d’ells informant – se de la notícia al metro a través dels diaris gratuïts, anaven paint la magnitud del drama, l’atemptat que tothom temia i que, tal com va resumir la policia, finalment es va “materialitzar”.