Sushan Qu Mediadora cultural. Professora de l’Escola de Bambú

Què és l’Escola de Bambú?

És un projecte educatiu intercultural de Casa Àsia. Som un grup de professores que anem a escoles, instituts i a la Universitat, a fer diversos tallers. En el cas de la Xina, a l’escola primària, per fomentar la paciència, ensenyem el retallament xinès del paper i la fabricació de fanals i màscares de Pequín. A la secundària oferim xerrades sobre la vida rural i les ciutats de la Xina. I al batxillerat i a les universitats encetem debats sobre els drets humans, la política i l’economia xineses.

Què volen aconseguir amb aquestes activitats?

Acabar amb els estereotips negatius sobre l’Àsia. A més, el fet que les professores siguem estrangeres desperta el desig d’aprenentatge de coneixements entre els escolars immigrants. Si nosaltres hi hem arribat, ells també hi poden aspirar.

Quins són aquests estereotips negatius?

Bé, sobre els xinesos no són gaire dolents, perquè ens veuen com a grans treballadors que respectem la gent gran. Amb això no vull dir que tinguem el respecte de la gent. Però també ens associen amb l’explotació laboral. Amb les nostres xerrades donem informació als alumnes perquè tinguin elements de crítica, és a dir, que tinguin esperit crític a l’hora de veure la realitat socioeconòmica, política i cultural.

Ja porten sis anys de vida. ¿Està contenta amb l’experiència?

Sí. Hi ha resultats positius. Sempre és interessant tornar a l’escola el curs següent i comprovar – ho. Perquè, sobretot, hi exposem alguns valors asiàtics enriquidors per a tothom.

Com ara?

El respecte als professors, als pares i als avis. Aquí això s’ha perdut. Als alumnes dels dos últims cursos de la primària els parlem del que fan a la Xina els nens i les nenes de la seva mateixa edat i es queden parats de veure com allà hi ha molta competitivitat…

Estem fluixos en educació. Tothom ho diu…

Així ho veig. Vaig a una escola o a un institut. Oi que jo tinc un nom? Doncs bé, alguns alumnes se m’adrecen dient – me: “¡Ey, chinita!”. Això no es pot tolerar. Aquesta és una altra diferència que he trobat amb el meu país. Aquí, abans es respectava el professor. Ara la falta de respecte és quotidiana!

Què podem aprendre els catalans de la cultura xinesa?

La gent potser ha perdut l’esperit de sacrificar – se pels fills. En general, a Europa la gent és molt individualista i treballa menys en comunitat. Els xinesos són diferents en això. Els préstecs es fan entre amics. Seria inimaginable demanar – ho al banc. Hi ha confiança mútua. Aquí la gent és desconfiada.

Vostè porta més de 10 anys aquí i no vol demanar la nacionalitat espanyola malgrat que hi té dret. Per què?

Perquè aquesta societat no és gens acollidora. Jo estic molt integrada. Parlo català, surto amb amistats catalanes. No tinc cap problema amb la gent, però si la societat en general no m’acull, no vull adoptar la seva nacionalitat.

Es considera discriminada, doncs?

De vegades, sí. No per motius de feina, però sí a l’hora de buscar un pis, per exemple. Si ets estranger, tens moltes dificultats. O si no, quan vas pel carrer t’insulten sense motiu.

A vostè la insulten?

M’ha passat i em passa sovint. Amb tanta immigració com hi ha ara, Catalunya hauria de ser una societat molt més oberta.

¿Diu que a Catalunya som tancats i racistes?

Algunes amistats em retreuen que tingui una visió negativa sobre la gent d’aquí. Però és la meva experiència personal, per la qual aquests amics no han passat. És a mi a qui insulten pel carrer. No poden ser conscients del que se sent. Fins que no ho experimentes no saps el que és.

Com veu el futur, en aquest punt?

Amb el temps, la situació no millora. Costa d’entendre. Se suposa que, amb l’educació, la gent millora. I per ara no és així.

Què es pot fer per millorar l’acceptació social dels immigrants?

Amb l’educació. Jo crec molt en el poder de l’educació. I també he de dir que els mitjans de comunicació hi tenen el seu paper, perquè són la font d’informació de molta gent. Per exemple, la política del fill únic a la Xina es presenta com un fet negatiu. Jo als alumnes de batxillerat els explico la part positiva i la negativa d’aquesta política, perquè puguin treure els seves pròpies conclusions.

¿Amb el contacte escolar d’alumnes de diferents procedències n’hi ha prou per millorar la integració?

Pot ajudar, però no n’hi ha prou. Hi ha qui viatja molt pel món i segueix sent racista. Viatjar no et converteix automàticament en cosmopolita.

¿S’ha plantejat algun cop deixar – ho tot i tornar – se’n a la Xina?

He pensat marxar fora d’Espanya i ampliar la meva visió del món. Però la meva nacionalitat em limita moltíssim. Joc puc estudiar i treballar aquí, però si marxo a un altre país he de començar de zero.